dimarts, 28 d’octubre del 2008

La ciutat musulmana de Balànsiya بلنسية

Balànsiya بلنسية

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Història de València
València abans del Regne
València romana
València musulmana
Conquesta de la ciutat de València
València durant el Regne
València capital d'un regne
L'Època de l'Esplendor
València a l'Imperi Espanyol
L'expulsió dels moriscos
La instauració borbònica
València després del Regne
València al segle XIX
València republicana
València franquista
La Gran Riuada
Batalla de València
Època contemporània
Vegeu també: Història del País Valencià
Torre de la murada àrab del segle XI, envoltada d'edificis (actual barri del Carme, a Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València
Torre de la murada àrab del segle XI, envoltada d'edificis (actual barri del Carme, a Ciutat Vella). És una de les poques restes del període musulmà de València
Plat de ceràmica àrab (s. XII), procedent de les excavacions de la Cripta Arqueològica de Sant Vicent Màrtir (barri de la Seu)
Plat de ceràmica àrab (s. XII), procedent de les excavacions de la Cripta Arqueològica de Sant Vicent Màrtir (barri de la Seu)

La Ciutat de València, a l'igual que la majoria de la península ibèrica, passà a ser part d'Al-Andalus entre el 711 i el 716. En el cas de València, aquest domini musulmà s'estendria fins al 1238, any en què Jaume I conquerí la ciutat.

Taula de continguts

[amaga]

[edita] València durant l'Emirat i el Califat de Còrdova

Molt poc és sabut sobre la València musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i visigoda Valentia com Balansiya, però el nom amb què fou més coneguda durant els foscs segles VIII, IX i Xl fou el "Medina al-Turab", que vol dir ciutat del fang o ciutat de la pols, per l’estat d’abandó en què es trobava.

Una de les poques referències que tenim de l’emirat de Còrdova ens parla de la destrucció de la ciutat per Abd al-Rahman I —primer emir de Còrdova—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'Abd allah al-Balansi, fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir als afores de la ciutat un luxós palau, la Russafa, que vol dir jardí, i que dóna origen al barri del mateix nom, i del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Més enllà dels fets polítics, la qüestió vertaderament transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'Islam, que en poc de temps va canviar la llengua, la religió i els costums dels seus habitants.

A l'època califal Balansiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mitjà de la construcció d'un primer perímetre d'horta a l'actual barri del Carme i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per a convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.

[edita] València durant la Taifa

Taifes a l'any 1031, amb la de València en verd fosc.
Taifes a l'any 1031, amb la de València en verd fosc.
Article principal: Taifa de Balansiya

La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran de la fi del Califat de Còrdova el 1010. Amb una breu interregnum al final del segle XI, duraria fins al 1238, quan la seua conquista per Jaume I l'esborraria i erigiria en el seu lloc el Regne de València. El vertader auge de la ciutat va començar amb aquesta taifa, aleshores anomenada Balansiya. La ciutat va créixer, i en temps del rei Abd al-Aziz ibn Amir s'hi va edificar una nova muralla (s.XI), de la qual encara es conserven restes per tot Ciutat Vella, especialment al barri del Carme. Nombroses troballes arqueològiques testimonien l'auge assolit per la ciutat en este moment.

A finals del segle XI, aprofitant el clima d'inestabilitat política, el Cid, un mercenari de fortuna va entrar a València, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins al 1103. A la seua marxa, els almoràvits van ocupar la ciutat i hi van restaurar el culte musulmà i un governador al capdavant.

La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els almohades, que van controlar la península a partir del 1145, van ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a València va ser frenada per Ibn Mardanis, el rei llop, monarca de València i Múrcia, però finalment la ciutat va caure en mans dels almohades el 1171.

Durant les primeres dècades del segle XIII la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la reconquesta dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.

Tanmteix la debilitat de la Taifa féu que el nord passà a ser vassall de la Corona d'Aragó, i finalment al 1238 la ciutat fou rendida a Jaume I.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

Portal Articles relacionats amb València

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València