dissabte, 3 d’octubre de 2009

[Dates] 9 d'octubre. La caiguda de València



El breu relat de la conquista cristiana segons Ibn Al’Abbār

‎[1965 Terés] = Traduït d’Elías Terés, "Textos poéticos árabes sobre Valencia", AA, XXX, p. ‎‎306.‎

‎«València caigué en poder dels Rūm, per segona vegada, després del setge a què la ‎sotmeté el tirà Ŷāqmu al-Baršalūnī (Jaume el Barceloní), des del dijous 5 de ramaḍān ‎de l’any 635 fins al dimarts 17 de ṣafar de l’any 36 [‎1]. Aquell dia, Abū Ŷamīl Zayyān ibn ‎Mudāfa‘ ibn Yūsuf ibn Sa‘d al-Ŷuḏāmī isqué de la ciutat — de la qual era emir llavors — ‎al capdavant dels seus familiars i caps dels ṭālebs i de l’exèrcit; el tirà [Jaume], abillat ‎amb les seues millors gales, i al capdavant dels caps de la seua host, avançà des de la ‎Ruṣāfa, on havia acampat des del principi d’aquest setge, i es trobaren ambdós a la ‎Walaŷa, i estipularen que el tirà [Jaume] deixaria el territori lliure durant vint dies, a fi ‎que, mentrestant, la gent del país pogués traslladar-se amb els seus béns i efectes. Jo ‎vaig presenciar tot això — continua dient Ibn Al-Abbār — i vaig firmar l’acta de ‎capitulació per part d’Abū Ŷamīl» [‎2].‎


ثم ملكها الروم ثانية بعد أن حاصرها الطاغية جاقم البرشلوني من يوم الخميس الخامس من شهر رمضان سنة خمس وثلاثين وستمائة إلى يوم الثلاثاء السابع عشر من صفر سنة ست وثلاثين وفي هذا اليوم خرج أبو جميل زيان ابن مدافع بن يوسف بن سعد الجذامي من المدينة - وهو يومئذ أميرها - في أهل بيته ووجوه الطلبة والجند وأقبل الطاغية وقد تزيي بأحسن زي في عظماء قومه من حيث نزل بالرصافة أول هذه المنازلة فتلاقيا بالولجة واتفقا على أن يتسلم الطاغية البلد سلما لعشرين يوما ينتقل أهله أثناءها بأموالهم وأسبابهم . وحضرت ذلك كله وتوليت العقد عن أبي جميل في ذلك . وابتدئ بضعفة الناس وسيروا في البحر إلى نواحي دانية واتصل انتقال سائرهم برا وبحرا .وصبيحة يوم الجمعة السابع والعشرين من صفر المذكور كان خروج أبي جميل بأهله من القصر في طائفة يسيرة أقامت معه وعند ذلك استولى عليها الروم أحانهم الله.

الحلة السيراء-ابن الأبار

[1] Des del dijous 22 d’abril de 1238 fins al dimarts 28 de setembre de 1238: uns cinc mesos.
[2] Ibn al-Abbār, Ḥulla, II, p. 127, ed. Monès; ed. Maḥmūd 2008, Beirut, Dāru lKutubi l‘Ilmīya, p. 241.

Cronologia dels fets narrats

‎•‎ Setge de València per Jaume I (22-IV/28-IX-1238 = 5 de ramaḍān de 635/17 de ‎ṣafar de 636)‎. Durant cinc mesos (primavera-estiu-inici de la tardor).
‎•‎ Abū Ŷamīl Zayyān ibn Mudāfa‘ ibn Yūsuf ibn Sa‘d al-Ŷuḏāmī i els seus deixen ‎l’alcàsser de València (8 d’octubre de 1238 = divendres, 27 de ṣafar de 636).‎
‎•‎ Jaume el Barceloní (Jaume I el Conqueridor, en la terminologia històrica cristiana) fa l’entrada triomfal a la ciutat de ‎València, com a vencedor i nou senyor (9 d'octubre de 1238 = dissabte, 28 de ṣafar de 636).‎ El nou senyor i les seues tropes avançaven devers l'alcàsser travessant una ciutat mig derruïda, silenciosa i abandonada. Els andalusins valencians que hi restaven tancaven les portes al seu pas. Quin passeig més triomfal!
‎•‎ Els andalusins valencians que volgueren abandonar la ciutat tenien 20 dies per a ‎fer-ho (des del 17 de ṣafar fins al 8 de rābiu l’awwal de 636 = des del 28 de setembre ‎fins al 18 d’octubre de 1238 ).‎
‎•‎ Els qui van decidir abandonar la ciutat, bona part dels seus habitants, sobretot els membres de les classes altes, emigraren amb llurs pertinences cap al ‎sud, per terra o per mar, en destinació a Dénia, Granada i el Màgrib (el Marroc, Algèria, Tunísia...‎)

La caiguda de València a mans dels cristians l’ha narrada magníficament ‎Ferran Cremades en la seua novel·la Jaime el Conquistador, Madrid, Ediciones Martínez ‎Roca, 2006.‎

I jo em pregunte: ¿seríem capaços nosaltres de resistir el setge brutal de cinc mesos (primavera-estiu-principi de la tardor) a què va sotmetre els habitants de la ciutat de València/Balànsiya lo insigne rei en Jaume lo Conqueridor aquell fatídic any de 1238c = 636h? Fiqueu-vos en la pell d'aquella gent i a veure què passa!

Segurament no. Ens seria del tot impossible. El que repugna a la meua consciència és que per a construir identitats s'haja de passar per damunt del dolor dels altres. Així ha estat sempre i així continua sent. Mireu, entre molts més, el cas de Palestina.

És una llàstima que la "celebració" que es fa d'aquesta data tinga una part luctuosa i dolorosa que ningú sembla voler recordar: l'exili de molts andalusins valencians. El primer exili abans de la deportació dels moriscos.

De manera que ja poden cantar tedèums i organitzar processons cíviques de dretes o d'esquerres que no m'hi veuran pas. No tindré res a celebrar!

2 comentaris:

Tadeus ha dit...

Posar-se en la pell de l'"altre" és un exercici molt saludable. A alguns se'ls omple la boca amb allò de "data de naixement d'un poble" i la "identitat pròpia", sense adonar-se molt bé que defensar a ultrança un determinat 'poble' és també, en certa mesura, excloure'n un altre. Fa falta molta perspectiva, i entrades com esta ajuden, precisament, a enriquir la nostra manera d'entendre el món, però sobretot d'entendre els "altres".

Jàfer ha dit...

Precisament amb aquesta intenció estava feta l'entrada. Gràcies pel comentari!

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València