dijous, 30 d’abril del 2009

Presentació de JUNTS, l'Associació Catalana de Jueus i Palestins

Font: palestina.cat
Avui dijous 30 d'abril a les 19:30h a l'Ateneu Barcelonès, farà el primer acte públic l'Associació Junts, una entitat catalana que aplega jueus i palestins. Sota el títol 'Israel-Palestina, del conflicte al diàleg', dos membres de l'associació, Laurent Cohen i Omar Abdul Jawad participaran en una conferència-tertúlia, a dos quarts de vuit del vespre. Aprofitant l'avinentesa, Sara Epstein i Alex Hinno, també membres de l'associació parlen a VilaWeb TV sobre la mateixa.

*JUNTS* es posa al servei de la societat catalana per fer plegats un treball de divulgació, pedagogia i sensibilització en contra del racisme i la guerra. I perquè s'escolti una veu jueva i palestina conjunta, que mostri que a partir d'exemples de col·laboració i diàleg, com a ciutadans compromesos, es pot construir una pau justa al Pròxim Orient. JUNTS condemna qualsevol manifestació de judeofòbia, islamofòbia, discriminació o racisme, i vol que es faci justícia amb el poble palestí d'acord amb el dret internacional i les resolucions aprovades per les Nacions Unides.

dilluns, 27 d’abril del 2009

Bromera recorda l'expulsió dels moriscos valencians



Aquest abril es compleixen 400 anys d’un decret que va canviar la història

El 4 d’abril de 1609, el Consell d’Estat va proposar formalment la deportació completa dels moriscos, els descendents dels musulmans convertits al cristianisme, de tots els regnes de la Península Ibèrica, començant pels del Regne de València. Enguany, quan fa 400 anys d’aquest esdeveniment, Bromera publicarà dos títols per a endinsar els lectors en un període clau de la nostra història que ha determinat el nostre passat i encara marca el nostre futur: La llegenda del corsari, de Francesc Gisbert, que va guanyar el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, i l’obra de gran format Vida i final dels moriscos valencians, de Joan F. Mira.

Aquest mes d’abril, coincidint amb l’efemèride, arriba a les llibreries La llegenda del corsari, de Francesc Gisbert, publicada en la col·lecció «Esguard», de narrativa històrica juvenil. La protagonista d’aquest llibre, una jove morisca, haurà d’enfrontar-se a tot tipus d’aventures, incloses la intriga d’un assassinat misteriós, l’amenaça de la Inquisició, la persecució dels bandolers i les incursions dels corsaris de Berberia. L’acció, ambientada a la fi del segle XVI, comença en una alqueria a les valls del Comtat i ens condueix des d’Alcoi, Cocentaina i Xàtiva fins a les rutes corsàries de la Mediterrània.

D’altra banda, el prestigiós escriptor Joan Francesc Mira prepara Vida i final dels moriscos valencians, que acostarà aquest esdeveniment clau de la nostra història al gran públic. Aquest títol, que es publicarà el pròxim mes de novembre en la col·lecció «Grans Obres Bromera», serà un volum de gran format, amb una enquadernació acurada i profusament il·lustrada. En aquest llibre, Mira desmunta el mite d’un Regne de València medieval on convivien en pau i harmonia cristians, musulmans i jueus.

Així, explica com, a partir de la primera meitat del segle xiii, hi havia una població autòctona musulmana sotmesa que progressivament quedarà en posició de minoria marginada, uns pobladors nous que ocupen a poc a poc el territori fins a formar-hi una majoria cristiana, i grups urbans de jueus que sempre formaren una minoria reduïda i segregada. Després, l’expulsió dels jueus i la conversió forçada dels musulmans durant la guerra de les Germanies enceta una nova etapa, la dels musulmans valencians sota el poder d’un estat cristià, que acabaria tràgicament amb l’expulsió del 1609. Al Regne de València, aquesta mesura va comportar la desaparició de gairebé un terç de la població, la qual cosa va tenir conseqüències directes en l’agricultura i l’economia, i també en el teixit social del nostre país.

A més, en la pàgina d'inici del web de Bromera hem habilitat un espai especial dedicat a la commemoració d’aquesta fita històrica, en què trobareu altres llibres del nostre catàleg que poden servir també per a abordar el tema dels moriscos, com ara Uns papers en una capsa, de Carme Miquel (col·lecció «El Micalet Galàctic»); L’esclau del Mercadal, de Dolors Garcia i Cornellà (col·lecció «Esguard»); Allah Akbar (El morisc), de Miquel Ferrà (col·lecció «Esguard»); Diumenge de Glòria, de Vicent Ortega (col·lecció «L’Eclèctica»), i Crim de Germania, de Josep Lozano (col·leccions «L’Eclèctica» i «Els Nostres Autors»).


© Edicions Bromera 2009

dijous, 23 d’abril del 2009

Poesia - Ibn Azzaqâq de València - Epitafi per a si mateix

ابن الزقاق البلنسي

[نفح ، ٦، ١١٠]

و قال ابن الزقاق: ويقال: إنها مكتوبة على قبره: [الطويل]

أإخوانـنا والمََـوت قد حـال دونـنـا وللمـوت حُكْـم نافـذ في الخــلائق
سـبـقـتـكـم للمـوت والعـمر طـتـية وأعـلــم أن الكــل لا بـد لاحــقــي
بعيشكم أو بأضطجاعي في الثرى ألم نـك في صفـو مِن العيش رئق
فمن مر بي فليمضِ لي مترحـمـا ولا يـك منـسـيـا وفـاء الأصــادق

’ā ’iẖwānānā, walmawtu qad ḥāla dūnānā
walilmawti ḥukmun nāfidun fī lẖalā’iqi
sabáqtukumu lilmawti wal‘umru ṭayyatun
wa’a‘lamu ’anna lkulla lā budda lāḥiqī
bi‘ayšikumu ’aw bi’aḍṭiŷā‘iya fī ṯṯarà
’alam naku fī ṣafwin mina l‘ayši ra’iqi
faman marra bī falyamḍi lī mutaraḥḥiman
wa lā yaku mansiyyan wafā’u l’aṣādiqi

Heus ací l'impressionant epitafi que Ibn Azzaqqâq (m. 528/530=1133/35) de València va compondre per a si mateix:

"De vora vós, amic, m'ha tret la mort,
llei fatal que ens allunya als humans.
Si m'ha tocat d'anar-hi a mi primer,
un dia, potser prompte, vindreu vós.

Per vida vostra i pel meu somni dolç:
no fou un goig el nostre viure ardent?
Pregueu per mi, els qui passeu per la tomba,
i a l'amistat pagueu la fe jurada."

(Josep Piera, Poemes de l'orient d'Al-Àndalus, Barcelona, 1987, p. 50)

"De vuestro lado me robó la muerte,
inexorable ley de los humanos.
En ella os precedí; pero, a la postre,
no tardaremos en hallarnos juntos.

Decid, por vida vuestra y por mi sueño:
¿No fué nuestro vivir una delicia?
Ore por mi quien por mi tumba pase,
y pague a la amistad la fe jurada.

(Ibn Al-Zaqqâq, Poesías, edición y traducción en verso de Emilio García Gómez, Madrid, 1978, ps. 94-95).

Música - Luis Delgado - Balànsiya


Balànsiya - La llum de la Xarquia

بلنسية, نور الشرق

dissabte, 18 d’abril del 2009

Bibliografia - La música araboandalusina

[Poché 2005] = Christian Poché. La música arábigo-andaluza. Madrid. Akal Ediciones. 1997, 2005.

[Traducció de la contraportada] Aquest llibre aclareix els orígens àrabs i andalusins d'una música desenvolupada des del segle IX al llarg d'una mitja lluna que enllaçaria Mossul amb Saragossa, i que beu tant de fonts orientals com occidentals.

La música araboandalusina existeix avui en la seua forma clàssica, la nûba, una suite vocal i instrumental que prefigura algunes de les grans formes clàssiques però que també perviu en repertoris àrabs com el malhun, el xaabí el hawzí.

Conserva una vitalitat extraordinària en tots els països del Magrib, és objecte de nombrosos concerts, enregistraments, anàlisis i polèmiques i s'ha convertit en un emblema de la consciència cultural àrab.

Christian Poché nasqué el 1938 a Alep, punt de confluència cultural entre les civilitzacions d'Orient i Occident. És compositor, crític musical, conferenciant, assessor i home de lletres, i és, a més un investigador experimentat en la labor de camp i en les necessitats científiques del segle XXI.

El llibre conté un disc compacte que reuneix enregistraments històrics extrets d'una col·lecció particular de discos de 78 rpm no reeditats.

[Músicas del Mundo (www.akal.com)]

----

[NdT] Per a quan l'estudi de l'influx de la música andalusina en la tradició musical dels Països Catalans?

La Intifada - Mariem Hassan

Impressionant la manera de cantar d'aquesta cantant saharauina.

dimarts, 14 d’abril del 2009

L'expulsió dels moriscs

Vilaweb

Actes, congressos i exposicions commemoren els quatre-cents anys del decret de Felip III

Imatge gran de la noticia

El 2009 fa quatre-cents anys del començament de l'expulsió dels moriscs, els descendents dels musulmans que van continuar a la península Ibèrica després de l'ocupació duta a terme pels regnes cristians dels territoris on vivien des de la primeria del segle VIII. L'expulsió, culminació d'un ambient d'intolerància religiosa creixent i ja anticipada amb la dels jueus el 1492, va ser decretada el 9 d'abril de 1609 pel rei Felip III de Castella, i va afectar tant els moriscs de la corona castellana com els de la corona catalano-aragonesa, forçats a abandonar la terra de naixença i la dels avantpassats en direcció, principalment, al nord de l'Àfrica (pdf). A la corona catalano-aragonesa, l'expulsió va tenir una gran repercussió perquè els moriscs representaven el 20% de la població. A l'Aragó eren 60.000, força més que a Catalunya, poc més de 4.000. Ara, on n'hi havia més, de llarg, era al País Valencià, cap al 34% de la població (entre 117.000 i 170.000). En aquest territori, el primer on es va aplicar el decret d'expulsió, les conseqüències econòmiques van ser molt negatives i la repoblació posterior, molt lenta. Els quatre-cents anys de l'expulsió dels moriscs es commemoren amb actes, congressos i exposicions a tota la península Ibèrica i el nord de l'Àfrica.

De resultes de l'expulsió, els moriscs es van establir, no sense problemes, principalment al nord de l'Àfrica (el Marroc, Tunísia, Algèria i alguns països subsaharians) i Turquia (sobretot a Istanbul). Alguns, fins i tot, van anar cap a l'Amèrica del Sud.

Actes commemoratius

Els actes es van obrir el 21 de febrer passat amb un concert a Llíria (Camp de Túria), en què van participar Miquel Gil, Botifarra, l'Orquestra Àrab de Barcelona i la secció de vent de la Unió Musical. L'acte va ser organitzat per l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, que dedicarà bona part de la programació d'enguany a commemorar 'els quatre-cents anys d'absència' de la cultura dels àrabs valencians.

Congressos

El Centre d'Estudis Locals del Vinalopó, per la seva banda, va organitzar el 27 i 28 de març a Novelda el congrés 'La comunitat morisca al Vinalopó. Quart centenari de l'expulsió (1609-2009)', amb una dotzena de ponències i rutes pel territori. I a Barcelona, aquesta setmana es tocarà un aspecte col·lateral al congrés De Fortuny al Capitán Trueno. L'imaginari sobre el món àrab i l'islam: la imatge gràfica que des d'occident s'ha donat del món àrab i, també, la revisió innovadora del mutu desconeixement entre els mons occidental i oriental, que va suscitar fets com l'expulsió dels moriscs.

Amb tot, el principal congrés d'enguany es farà el mes de maig a Tunísia, un dels indrets d'acollida dels milers de moriscs expulsats de la península Ibèrica.

Exposició a la UV

Quant a exposicions, la Universitat de València va inaugurar el 26 de febrer 'Entre terra i fe'. Il·lustra, en tres apartats, el conflicte de la comunitat morisca, de religió musulmana, amb una societat cristiana cada vegada més intolerant. Al primer, emmarcat en la primera meitat del segle XIII, ens presenta la València de l'època de la conquesta cristiana. Al segon s'enfoca la conversió forçosa al cristianisme sota pena d'expulsió. I, finalment, el tercer és dedicat a l'herència islàmica del territori valencià. L'exposició es clausurarà el 28 de juny.

divendres, 10 d’abril del 2009

Els moriscos de Catalunya

el Periódico.cat

400 ANYS D'UN DECRET QUE VA MARCAR LA HISTÒRIA D'ESPANYA

Els moriscos de Catalunya

Els musulmans no van venir només de fora, ni l'islam va ser una religió imposada. Els mateixos catalans el van abraçar

Els expulsats per ordre de Felip III no eren àrabs: eren musulmans catalans i parlaven català

 MIQUEL ZUERAS
MIQUEL ZUERAS

ABDENNUR Prado*

El 9 d'abril del 2009 es commemoren els 400 anys del decret d'expulsió dels moriscos de la península Ibèrica. Aquesta és una bona ocasió per recordar-los, ja que són els grans oblidats de la nostra història. Des de la Junta Islàmica Catalana volem demanar oficialment a la Generalitat que faci un acte d'homenatge a aquests catalans, expulsats de la seva terra per ordre de la monarquia espanyola, en nom d'una concepció patològica de l'Estat, basada en el que Jiménez Lozano ha qualificat com a "catolicisme biològic".

Abans de l'expulsió, els musulmans es van veure enfrontats a la persecució ferotge, inclosa la prohibició del culte musulmà, el tancament de mesquites, la crema de llibres, la prohibició del sacrifici halal, la prohibició de la llengua àrab, la de l'enterrament segons el ritu islàmic, la de la circumcisió i la d'utilitzar determinades vestimentes. També se'ls va prohibir desplaçar-se sense permís i portar armes, i a més a més se'ls va obligar a tallar-se els cabells d'una determinada manera i a portar el sambenito, un drap groc a la màniga que els distingia i els convertia en un blanc fàcil del fanatisme.

Les conseqüències de la desobediència no eren menys brutals: condemnes a galeres per sempre, tortures, crema de persones pel sol fet de ser musulmanes, pogroms, robatori de nens amb la finalitat que fossin criats com a cristians (una pràctica validada per sant Joan de Ribera). Una política d'Estat que buscava l'eradicació de l'islam i la uniformitat religiosa d'Espanya. Una ideologia dominant que es divulga a través dels púlpits i dels escrits dels eclesiàstics, i que persegueix transformar els musulmans en animals. Se'ls anomena rates, se'ls deshumanitza. Són considerats com un cos aliè a l'Espanya catòlica i, per tant, es converteixen en un problema. Es plantegen diverses solucions: l'extermini, la castració dels mascles, la deportació... Finalment, l'expulsió serà la solució final que l'Espanya del Segle d'Or va donar a la torbadora presència de tots aquells que trencaven la uniformitat religioso-racial del territori.

El 1610, la pràctica totalitat dels moriscos són expulsats per ordre de Felip III de Castella. És coneguda la reticència de molts nobles i de part del clergat català a l'expulsió. Les Corts de Tortosa del 1495 havien aconseguit el compromís de Ferran el Catòlic de no expulsar els moriscos de Catalunya, un compromís que va ser reeditat el 1503 per les Corts de Barcelona. En el moment de l'expulsió, gràcies a la mediació del bisbe de Tortosa es va aconseguir evitar la de 371 famílies de moriscos de la Ribera d'Ebre, reputats com a bons cristians.

Finalment, l'expulsió va tenir lloc. Els moriscos catalans van ser embarcats al port dels Alfacs, juntament amb una gran part dels aragonesos. Alguns dels moriscos d'aquest regne, però, van ser conduïts directament a la frontera francesa. El nombre total de moriscos catalans expulsats va ser de prop de 5.000. Molts d'ells van anar a parar al nord de l'Àfrica, i es van instal·lar en poblacions que després van esdevenir pròsperes.

El professor Mikel de Epalza (que en pau descansi) va documentar la diàspora dels moriscos catalans, especialment a Tunísia i Algèria, on eren coneguts com a tagarins, per contraposició als de Castella, anomenats granadins. Alger encara té el barri dels Tagarins, a la part alta de la ciutat. Denise Brahimi ha estructurat, per a la classe social dels andalusins a Algèria i Tunísia, una explicació del seu influx social: eren burgesos, en el sentit europeu i modern de la paraula, amb gran capacitat d'engendrar i acumular riquesa. És possible que la comunitat d'immigrants que es va establir a Tunis fos més compacta que la d'Alger i menys assimilada, per estar constituïda molt majoritàriament pels expulsats entre els anys 1609 i 1614, mentre que a Algèria era fruit d'emigracions que s'havien anat escalonant al llarg de tot el segle XVI, amb diversos graus d'assimilació. Però la influència de la diàspora dels musulmans dels Països Catalans va més enllà. Avui dia podem trobar topònims i noms d'origen català fins i tot en països de l'Àfrica subsahariana com Mali o Benín, segons les investigacions fetes pel filòleg valencià Robert Llorens Reig.

Aquests expulsats no eren àrabs ni sarraïns, com encara avui se'ls designa. En realitat, d'àrabs n'hi va haver molt pocs a la península Ibèrica. Perquè els musulmans no van venir únicament de fora, ni l'islam va ser una religió imposada. Van ser els mateixos catalans, andalusos o castellans els que van decidir abraçar l'islam. L'historiador andalusí Al-Udhri va deixar escrit que al segle XI no hi havia a Osca "ni un sol àrab pur que sigui descendent d'àrabs", i això que la població era majoritàriament musulmana. No hi ha res que permeti afirmar que sota el domini musulmà la població fos arabitzada. L'àrab va ser la llengua culta i, per tant, la llengua dels documents que ens han arribat. Però això no vol dir que aquests musulmans catalans fossin àrabs, que no ho eren, sinó població autòctona que parlava majoritàriament un dialecte romànic en la seva vida quotidiana. En el moment de l'expulsió dels moriscos catalans, la immensa majoria d'ells ni tan sols entenien l'àrab. Eren musulmans catalans i parlaven català.

* President de la Junta Islàmica Catalana

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València