diumenge, 17 de maig del 2009

Bibliografia - Els viatges d'Ibn Jubair


Ibn Jubair, poeta i viatger musulmà de Xàtiva, nascut el segle XII i mort a principi del XIII, va ser el creador de la rihla, gènere literari islàmic que narra un viatge, especialment de pelegrinatge a La Meca.

Els viatges d’Ibn Jubair descriu de manera completa i viva la sortida des de Granada i el pas per totes les grans ciutats de l’Orient àrab: Alexandria, El Caire, la Meca, Bagdad, Damasc, Palerm... El llibre, a més del seu contingut pietós, és un document imprescindible per a conèixer el Mediterrani de l’època, per a saber de la climatologia, la navegació, la gastronomia, el transport, el paisatge, els costums i les condicions de la gent que Ibn Jubair es va trobant pel camí.

Presentem en català per primer cop aquest essencial llibre de viatges, amb il·lustracions de l’època, cartografies i una introducció que ens situa l’autor en el seu context històric, cultural i religiós.

ELS VIATGES D’IBN JUBAIR
Introducció: Francesc Espinet
Traducció: Pere Guixà i Lyes Belkacemi

Llibres de l’Índex
Viatges
Primera edició: novembre de 2008
ISBN: 978-84-96563-071-1
Págs 364

Preu: €30,00

Per fi en català els viatges de l'andalusí de Xàtiva Ibn Jubair (segle XII), la famosa Rihla, un clàssic de la literatura de viatges, reconegut com un dels iniciadors del gènere en la literatura àrab. És una llàstima que l'editorial Llibres de l'Índex no tinga més cura en la correcció lingüística i tipogràfica dels seus textos (especialment greu és el desgavell a l'hora de transliterar els antropònims, topònims i paraules aràbs al català).

Bibliografia - Abdennur Prado - El retorn de l'islam a Catalunya


El retorn de l’islam a Catalunya es planteja com una anàlisi transversal i interdisciplinària sobre les relacions entre història, drets religiosos i catalanitat, dins de la Catalunya del segle XXI. El llibre examina la situació de les comunitats islàmiques, caracteritzada a grans trets per la precarietat social, l’incompliment de drets religiosos, la desigualtat jurídica respecte del cristianisme, la islamofòbia, la fragmentació i les rivalitats ideològiques, l’avanç del fonamentalisme i les ingerències estrangeres. Davant d’aquesta panoràmica, Abdennur Prado defensa la necessitat de recuperar la memòria històrica de l’islam català i de basar-se en els moviments progressistes dins de l’islam, i fa una crítica esfereïdora de la gestió religiosa de la Generalitat de Catalunya. Un assaig provocador, escrit amb la voluntat de transformar una situació que condueix inexorablement a una fractura social dins de la nostra societat.

EL RETORN DE L’ISLAM A CATALUNYA
Abdennur Prado

Primera edició: novembre del 2008
Llibres de l'Índex
Descoberta
ISBN: 978-84-96563-68-1
Págs 268

Preu: €18,00

Molt interessant i provocatiu l'anàlisi que fa Prado de la visió de la historiografia catalana, especialment la del segle XIX i XX, sobre l'islam i les seues relacions amb la identitat de Catalunya.

dissabte, 9 de maig del 2009

Bancaixa presenta l'últim llibre de Vicent Josep Escartí, Jaume Bleda i l'expulsió dels moriscos valencians


11/03/2009

Bancaixa ha presentat l'últim llibre de Vicent Josep Escartí, Jaume Bleda i l'expulsió dels moriscos valencians, i se suma així a la commemoració del IV centenari de l'expulsió dels moriscos del Regne de València.

L'obra incorpora un testimoniatge documental coetani a este esdeveniment, el Libro Octavo de la Corónica de los moros de España, del religiós Jaume Bleda, a què Escartí ha afegit un estudi detallat que ho explica i ho emmarca en el seu moment històric.

En la primera part del llibre, l'autor fa un recorregut per la historiografia valenciana. Estudia la vida dels moriscos al llarg del segle XVI i els moments immediatament posteriors a la seua expulsió, el 1609. Açò permet situar l'obra del dominic d'Algemesí, Jaume Bleda, en les coordenades correctes.

Un segon apartat posa al dia les dades bibliogràfiques referides a Jaume Bleda i comenta tant aspectes de la seua biografia –i en especial el seu paper com a impulsor de l'expulsió dels moriscos–, com de la producció literària d'este frare que, a més, va ser el fundador del convent dominicà de Sant Vicent, d'Algemesí.

El tercer apartat estudia els aspectes més rellevants de la Crónica de los Moros de España (publicada a València el 1618) destacant aquells episodis en què Jaume Bleda va posar la seua atenció. Este apartat analitza els set primers llibres de la Crònica.

El quart apartat és una anàlisi més detallada del huitè llibre de la Crònica, que porta per títol De la justa y general expulsión de los moriscos de España i que és, sens dubte, la part més original i interessant de la Crònica. L'estudi emfatitza, arribats a este punt, la importància de Bleda en l'expulsió morisca –com a persona implicada directament i que s'autojustifica en el seu escrit– i també en la funció apologètica de Bleda, respecte a l'expulsió.

Este fragment de la Crònica segurament va ser pensat per Bleda com un llibre ben diferenciat, capaç de funcionar per si mateix, i, de fet, és l'únic que presenta una portada interior exclusiva. Relata des dels primers esforços per part de la societat valenciana per portar a terme l'expulsió –i en especial els de Bleda mateix–, però també es detecta l'oposició d'una altra part important dels valencians, que eren contraris a l’expulsió, especialment per motius econòmics. Bleda conta en primera persona les seues experiències i es refereix al procés de desterrament, ja el 1609. Repassa amb detall els episodis bèl·lics de la resistència morisca (la Vall de Laguart i la Mola de Cortes) i també relata l'expulsió de tots els moriscos de la monarquia hispànica.

L'Apèndix conté una sèrie de documents i escrits literaris coetanis a l'expulsió dels moriscos. Entre els més destacables està la vertadera relació de Maximilià Cerdà de Tallada, únic escrit en valencià que narra el desterrament dels moriscos, i altres texts de Bleda o del dietarista Porcar, a més d'algun document d'especial rellevància, com l'edicte que decretava l'expulsió.

Commemoració del IV Centenari de l'expulsió dels moriscos del Regne de València el 1609

Esta no és l'única acció que Bancaixa ha emprés per recordar esta luctuosa data. De fet, l'Entitat patrocina l'exposició Entre tierra y fe. Los musulmanes en el reino cristiano de Valencia.

Esta mostra pretén donar a conèixer la vida dels antics habitants del Regne de València obligats a triar entre l'amor a la seua terra o el culte a la seua fe. Podrà veure's fins al 28 de juny a la Universitat de València, La Nau.

dimarts, 5 de maig del 2009

Exposició - Moriscos del sud valencià

S’inaugura l’exposició Moriscos del sud valencià

7 abril 2009

moriscos

Fa 400 anys, el 3 d’octubre de 1609, prop de 500 famílies il·licitanes marxaren cap al port de Santa Pola per a iniciar un llarg exili sense retorn. La xifra pot doblar-se si considerem la població “morisca” de la comarca. Al conjunt del regne arribaren als 130.000 deportats i a 300.000 en el total dels territoris de la monarquia. Davant de l’ enormitat del drama humà, els poders de l’època es justificaren apel·lant a causes polítiques i religioses. Potser els ‘moriscos’ no eren ja majoritaris a les nostres terres, però encara n’eren molts. I, sobretot, eren el fil conductor que unia passat i present, ja que els seus avantpassats havien habitat el nostre territori durant les etapes que, convencionalment, anomenem ibèrica, romana o visigoda.

L’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó i l’Institut Municipal de Cultura d’Elx volen aprofitar la commemoració per a revisar aquest fet, un dels més importants de la història valenciana. La mostra s’articula al voltant de l’expulsió, de les seues causes i consequències, però, a més a més, preten oferir una visió global dels “moriscos” més enllà del tòpic. També vol incitar a una reflexió des del punt de vista històric sobre la convivència entre persones de cultures diferents.

L’exposició s’articula en cinc blocs temàtics

1. L’expulsió dels moriscos

S’intenta ací un primer acostament a una comunitat, que, d’un dia a l’altre, va deixar d’existir a partir del decret d’expulsió publicat el 22 de setembre del 1609. Es tracta en aquest apartat del volum de la deportació, les vivències dels protagonistes, sempre a través del relat dels contemporanis de la deportació; de les notícies sobre l’arribada a la costa africana, dels que van quedar, del botí de l’expulsió i, per fi, de l’anul·lació de la memòria del col·lectiu i la posterior recreació estereotipada del musulmà.

2. La memòria dels oblidats

El segon bloc es dedica a la societat -dual- sorgida arran de la conquesta cristiana de les terres de la vall del Vinalopó, on van coexistir un col·lectiu d’andalusins nadius (islamitzats en l’alta edat mitjana, però d’origen bàsicament peninsular) i cristians septentrionals, sobretot aragonesos i catalans; una societat de vencedors i vençuts. Es fa, així, una aproximació a la història d’una cohabitació que es desenvolupa entre la destrucció de la societat islàmica i l’expulsió de la comunitat morisca, les conflictives relacions entre cristians i musulmans, l’elaboració de la teoria de la conspiració interior o del “moro” quinta columna de les amenaces exteriors, el bateig forçat de 1525-1526, les polítiques formalment assimiladores d’autoritats cívils i religioses i la resistència del col·lectiu “morisc”.

3. Persones i col·lectivitats

S’intenta contestar a la pregunta qui eren realment els moriscos a través de d’una aproximació a qüestions com la distribució sobre el territori, la demografia morisca, la mobilitat i la diferenciació interna de la comunitat. També als elements més caracteritzadors del col·lectiu, como són la religiositat, els costums i, sobretot, la llengua.

4. Els fruits de la terra

S’analitza ací l’economía morisca: el paper de l’aigua i el regadiu, les terres de secà, els productes de la terra, el paper de la ramaderia, l’explotació de les àrees no cultivades, l’artesania i les manufactures i les activitats comercials.

5. L’espai construït

Finalitza la mostra amb un bloc dedicat a l’ocupació de l’espai rural i urbà i l’equipament domèstic. La desaparició de les antigues alqueries musulmanes, l’equipament de l’àmbit rural, la casa urbana, l’estructura dels nuclis urbans i els cementeris formen els apartats que tanquen l’exposició.

Com poder visitar l’exposició?

Els col·legis, els instituts, les escoles d’adults i altres col·lectius, que hi estiguen interessats, han de trucar al 96 665 82 03 (de dimarts a dissabte, de 10.00 a 13.30h i de 16.30 a 20.00h; diumenges i festius de 10:30 a 13:30h). La visita té una durada màxima de 50 minuts i es pot fer en dos torns: de dimarts a divendres, de 10.00 a 11.00 h, primer torn, i de 11.00 a 12.00 h, segon torn. Aquests torns funcionaran des del dia 21 d’abril al 19 de juny de 2009. Es recomana el grup tinga un nombre màxim de 30 persones. El públic en general podrà visitar l’exposició sense necessitat de fer cap reserva prèvia.

Cal recordar que el MAHE, lloc on s’ha ubicat l’exposició, roman tancat cada dilluns. Per tant, l’exposició serà oberta al públic des del dia 7 d’abril al 30 d’agost de 2009, de dimarts a dissabte –de 10.00 a 13.30 h i de 16.30 h a 20.00 h- i diumenges i festius –de 10.30 a 13.30 h.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València