A punt d'acabar l'any del 400 aniversari de l'expulsió dels moriscos, hi crec necessària una reflexió malgrat el perill que suposa discrepar de l'ethos regnant on generalment es considera qualsevol temps passat una arcàdia florida. D'aquesta manera es veu els moriscos com artífex de regadius o vetladors de secrets desats. Ni una cosa ni un altra, perquè el que cal no es posar-se en la pell de l'altre sinó analitzar amb les dades al nostre abast quina era la situació aleshores perquè la història del Camp de Túria, afortunadament, no es va aturar amb l'expulsió com ho demostra ben bé la creació dels nuclis urbans de la Pobla de Vallbona i L'Eliana. Però anem a pams, cal recordar que els moriscos suposaven una minoria nacional ja que la seua societat estava configurada de manera tribal, poseïen un dialecte de l'àrab particular, tenien el dret a triar els seus caps, una religió en comú, un consell tribal i l'ús de les seues pròpies lleis. Durant la primera Guerra de les Germanies que enfrontà als senyors i als agermanats, els moriscos, vassalls dels primers foren considerats com un dels principals baluarts de l'estament nobiliari i una de les primeres mesures que imposaren els agermanats fou el batejament dels moros per impedir quee amb això tingueren que continuar pagant el delme que en qualitat de musulmans havien de pagar als seus amos. Acabada la Germania els moros tornaren a la seua fe. A la nostra comarca els fets s'iniciaren el 17 de març de 1536 quan va ser sufocada la rebel·lió morisca de Benaguasil on havien acudit moros de Bétera i d'altres poblacions dels voltants. La causa d'aquesta rebel·lió va ser un edicte de l'emperador Carles V fixat a València el 2 de gener de 1526, el qual ordenava la conversió o bateig de la població àrab en el termini de 15 dies a risc de ser expulsats. Cal dir que existia una animadversió evident envers els moriscos per part de les capes populars de la població motivada per raons econòmiques -els moriscos constituïen una mà d'obra molt barata i segura- i per una altra perquè les classes populars, els intel·lectuals i els sectors burgesos i així com l'esglèsia eren favorables a l'expulsió mentre que l'aristocràcia n'era contrària. I és en aquest sentit com amb l'expulsió de 1609 es pot parlar de victòria, pírrica, però victòria dels sectors burgesos i populars. Tanmateix no volem oblidar tampoc que la població morisca de l'antic Regne de València suposava prop del 33 % de la població i que aquesta expulsió amb les pèrdues econòmiques i tragèdies personals suposà una gran pèrdua per al conjunt del país, que precipitaria la revolta de la Segona Germania i el brou maulet però això és quelcom que podem fer des de la distància que ens dóna el temps, perquè si de fer política ficció es tracta sense l'expulsió què seríem els valencians? Pied-noirs?
