-- D. núm. 135 --
Maleeixen els enamorats la separació
i jo mateix la vaig maleir.
Ells, però, es cansaren
i no em vaig cansar jo.
Els seus adéus feren abans de partir
sense que els fes jo.
Ploren per la meua sort les ploraneres,
que, sense ésser criminal,
de la meua terra em tiraren
per col·locar-me un dia en una terra
en la qual honra l'àrab ara al cristià.
Cap nit no hi trobe repòs.
Tots els dies em lamente,
totes les nits.
Metre: kāmil; rima: mīm
Ibn Al-Abbār (València 1199-Tunis 1260)
Traduït de l'àrab per Josefina Veglison Elías de Molins (Universitat de València)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió
València musulmana
La muralla andalusina de València
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada