dimecres, 29 d’octubre de 2008

La taifa de Saragossa

Taifa de Saragossa

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista nocturna de les estances del Palau de l'Aljaferia, el qual va ser bastit pel rei Al-Muqtadir entre els anys 1065 i 1118.
Vista nocturna de les estances del Palau de l'Aljaferia, el qual va ser bastit pel rei Al-Muqtadir entre els anys 1065 i 1118.
Màxima extensió de la Taifa de Saragossa durant el regnat d'Al-Muqtadir.
Màxima extensió de la Taifa de Saragossa durant el regnat d'Al-Muqtadir.

La taifa de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del segle XI tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.

Inicialment restà en mans dels Tugíbides.

El 1039 caigué en mans dels Banu Hud de la taifa de Lleida.

L'època d'Al-Muqtadir i Al-Mu'tamid fou un bon moment cultural.

Pere I d'Aragó com a comte de Ribagorça i Sobrarbva conquerir la ciutat de Montsó, que li fou concedida, i un cop com a rei va continuar l'expansió central i oriental del regne atacant la taifa de Saragossa, arribant fins a la Serralada d'Alcubierre i els Monegros. El 1095 va conquerir Washka (Osca), desprès de derrotar el cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain a la batalla de les planes d'Alcoraz i el 1101 va prendre Barbastre, Sariñena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes es va consolidar la supremàcia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes. La taifa fou finalment conquerida l'any 1118 per Alfons I d'Aragó.[1]

[edita] Referències

  1. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 230.

[edita] Bibliografia

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València