dijous, 18 de desembre de 2008

Ignasi Riera - Mikel de Epalza

Publicat en el diari AVUI (pàgina 23) dimecres 10 de desembre del 2008
http://paper.avui.cat/article/dialeg/148080/mikel/epalza.html

Mikel de Epalza

Ignasi Riera

Francès, mallorquí, alacantí, basc, amic del Magrib i personatge de la Mediterrània: aquest era Mikel de Epalza, el traductor -amb Josep Forcadell i Joan Perujo- de l'Alcorà al català. Arabista, que vivia, sempre jove, en el sentit que sempre tenia raons i estímuls per investigar, per rellegir, per gratar, per aprendre, per intervenir en polèmiques que semblaven definitivament tancades i que Epalza, amb posat de bon jan però amb la contundència i el posat d'un savi del Renaixement, tornava a obrir. I ho feia amb l'aire i el tarannà del mestre antic, de poble, planer i sense fums, sí, però alhora contundent, amb l'estil dels vells polemistes que no han d'ofendre l'adversari i que són capaços de brindar amb ell, quan el debat ha fet el cim.

Ens coneixíem des de feia molts anys, quan tots dos fèiem vida en els rengles de la Companyia de Jesús. El recordo quan començava a estudiar àrab a la Universitat de Barcelona. I quan m'ensenyà un llibre de molt gruix, sobre l'islam, del també jesuïta pare Pareja. Més tard el visitava a Lió, on estudiava teologia. Tot amb tot, l'amistat va créixer per culpa d'Anselm Turmeda, el del Llibre de bons amonestaments, en català. Aquest religiós convertit a l'islam, que va ser, durant un grapat de segles, punt de referència a les dues bandes de la Mediterrània, va vincular Epalza amb l'estudi de pàgines fonamentals de la literatura catalana. M. Aurèlia Capmany el va voler conèixer perquè també ella se sentia fascinada per Anselm Turmeda. I Epalza va ser pregoner de la Mercè a Barcelona. Conservo els moltíssims llibres i articles i ponències de Mikel de Epalza, argument a favor de la seva solidesa com a humanista.

Ens hem anat veient i escrivint: amb ell i amb la seva dona, la també arabista María Jesús Rubiera. Em fa angúnia pensar que fan mutis alguns dels nostres savis. Ens quedem més orfes. No els oblidem, però, en terra de tanta ingratitud.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València