Ignasi Riera - Mikel de Epalza

Publicat en el diari AVUI (pàgina 23) dimecres 10 de desembre del 2008
http://paper.avui.cat/article/dialeg/148080/mikel/epalza.html

Mikel de Epalza
Ignasi Riera

Francès, mallorquí, alacantí, basc, amic del Magrib i personatge de la Mediterrània: aquest era Mikel de Epalza, el traductor -amb Josep Forcadell i Joan Perujo- de l'Alcorà al català. Arabista, que vivia, sempre jove, en el sentit que sempre tenia raons i estímuls per investigar, per rellegir, per gratar, per aprendre, per intervenir en polèmiques que semblaven definitivament tancades i que Epalza, amb posat de bon jan però amb la contundència i el posat d'un savi del Renaixement, tornava a obrir. I ho feia amb l'aire i el tarannà del mestre antic, de poble, planer i sense fums, sí, però alhora contundent, amb l'estil dels vells polemistes que no han d'ofendre l'adversari i que són capaços de brindar amb ell, quan el debat ha fet el cim.

Ens coneixíem des de feia molts anys, quan tots dos fèiem vida en els rengles de la Companyia de Jesús. El recordo quan començava a estudiar àrab a la Universitat de Barcelona. I quan m'ensenyà un llibre de molt gruix, sobre l'islam, del també jesuïta pare Pareja. Més tard el visitava a Lió, on estudiava teologia. Tot amb tot, l'amistat va créixer per culpa d'Anselm Turmeda, el del Llibre de bons amonestaments, en català. Aquest religiós convertit a l'islam, que va ser, durant un grapat de segles, punt de referència a les dues bandes de la Mediterrània, va vincular Epalza amb l'estudi de pàgines fonamentals de la literatura catalana. M. Aurèlia Capmany el va voler conèixer perquè també ella se sentia fascinada per Anselm Turmeda. I Epalza va ser pregoner de la Mercè a Barcelona. Conservo els moltíssims llibres i articles i ponències de Mikel de Epalza, argument a favor de la seva solidesa com a humanista.

Ens hem anat veient i escrivint: amb ell i amb la seva dona, la també arabista María Jesús Rubiera. Em fa angúnia pensar que fan mutis alguns dels nostres savis. Ens quedem més orfes. No els oblidem, però, en terra de tanta ingratitud.