[Poché 2005] = Christian Poché. La música arábigo-andaluza. Madrid. Akal Ediciones. 1997, 2005.[Traducció de la contraportada] Aquest llibre aclareix els orígens àrabs i andalusins d'una música desenvolupada des del segle IX al llarg d'una mitja lluna que enllaçaria Mossul amb Saragossa, i que beu tant de fonts orientals com occidentals.
La música araboandalusina existeix avui en la seua forma clàssica, la nûba, una suite vocal i instrumental que prefigura algunes de les grans formes clàssiques però que també perviu en repertoris àrabs com el malhun, el xaabí el hawzí.
Conserva una vitalitat extraordinària en tots els països del Magrib, és objecte de nombrosos concerts, enregistraments, anàlisis i polèmiques i s'ha convertit en un emblema de la consciència cultural àrab.
Christian Poché nasqué el 1938 a Alep, punt de confluència cultural entre les civilitzacions d'Orient i Occident. És compositor, crític musical, conferenciant, assessor i home de lletres, i és, a més un investigador experimentat en la labor de camp i en les necessitats científiques del segle XXI.
El llibre conté un disc compacte que reuneix enregistraments històrics extrets d'una col·lecció particular de discos de 78 rpm no reeditats.
[Músicas del Mundo (www.akal.com)]
----
[NdT] Per a quan l'estudi de l'influx de la música andalusina en la tradició musical dels Països Catalans?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada