dimarts, 14 d’abril de 2009

L'expulsió dels moriscs

Vilaweb

Actes, congressos i exposicions commemoren els quatre-cents anys del decret de Felip III

Imatge gran de la noticia

El 2009 fa quatre-cents anys del començament de l'expulsió dels moriscs, els descendents dels musulmans que van continuar a la península Ibèrica després de l'ocupació duta a terme pels regnes cristians dels territoris on vivien des de la primeria del segle VIII. L'expulsió, culminació d'un ambient d'intolerància religiosa creixent i ja anticipada amb la dels jueus el 1492, va ser decretada el 9 d'abril de 1609 pel rei Felip III de Castella, i va afectar tant els moriscs de la corona castellana com els de la corona catalano-aragonesa, forçats a abandonar la terra de naixença i la dels avantpassats en direcció, principalment, al nord de l'Àfrica (pdf). A la corona catalano-aragonesa, l'expulsió va tenir una gran repercussió perquè els moriscs representaven el 20% de la població. A l'Aragó eren 60.000, força més que a Catalunya, poc més de 4.000. Ara, on n'hi havia més, de llarg, era al País Valencià, cap al 34% de la població (entre 117.000 i 170.000). En aquest territori, el primer on es va aplicar el decret d'expulsió, les conseqüències econòmiques van ser molt negatives i la repoblació posterior, molt lenta. Els quatre-cents anys de l'expulsió dels moriscs es commemoren amb actes, congressos i exposicions a tota la península Ibèrica i el nord de l'Àfrica.

De resultes de l'expulsió, els moriscs es van establir, no sense problemes, principalment al nord de l'Àfrica (el Marroc, Tunísia, Algèria i alguns països subsaharians) i Turquia (sobretot a Istanbul). Alguns, fins i tot, van anar cap a l'Amèrica del Sud.

Actes commemoratius

Els actes es van obrir el 21 de febrer passat amb un concert a Llíria (Camp de Túria), en què van participar Miquel Gil, Botifarra, l'Orquestra Àrab de Barcelona i la secció de vent de la Unió Musical. L'acte va ser organitzat per l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, que dedicarà bona part de la programació d'enguany a commemorar 'els quatre-cents anys d'absència' de la cultura dels àrabs valencians.

Congressos

El Centre d'Estudis Locals del Vinalopó, per la seva banda, va organitzar el 27 i 28 de març a Novelda el congrés 'La comunitat morisca al Vinalopó. Quart centenari de l'expulsió (1609-2009)', amb una dotzena de ponències i rutes pel territori. I a Barcelona, aquesta setmana es tocarà un aspecte col·lateral al congrés De Fortuny al Capitán Trueno. L'imaginari sobre el món àrab i l'islam: la imatge gràfica que des d'occident s'ha donat del món àrab i, també, la revisió innovadora del mutu desconeixement entre els mons occidental i oriental, que va suscitar fets com l'expulsió dels moriscs.

Amb tot, el principal congrés d'enguany es farà el mes de maig a Tunísia, un dels indrets d'acollida dels milers de moriscs expulsats de la península Ibèrica.

Exposició a la UV

Quant a exposicions, la Universitat de València va inaugurar el 26 de febrer 'Entre terra i fe'. Il·lustra, en tres apartats, el conflicte de la comunitat morisca, de religió musulmana, amb una societat cristiana cada vegada més intolerant. Al primer, emmarcat en la primera meitat del segle XIII, ens presenta la València de l'època de la conquesta cristiana. Al segon s'enfoca la conversió forçosa al cristianisme sota pena d'expulsió. I, finalment, el tercer és dedicat a l'herència islàmica del territori valencià. L'exposició es clausurarà el 28 de juny.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València