L'expulsió dels moriscs

Vilaweb

Actes, congressos i exposicions commemoren els quatre-cents anys del decret de Felip III

El 2009 fa quatre-cents anys del començament de l'expulsió dels moriscs, els descendents dels musulmans que van continuar a la península Ibèrica després de l'ocupació duta a terme pels regnes cristians dels territoris on vivien des de la primeria del segle VIII. L'expulsió, culminació d'un ambient d'intolerància religiosa creixent i ja anticipada amb la dels jueus el 1492, va ser decretada el 9 d'abril de 1609 pel rei Felip III de Castella, i va afectar tant els moriscs de la corona castellana com els de la corona catalano-aragonesa, forçats a abandonar la terra de naixença i la dels avantpassats en direcció, principalment, al nord de l'Àfrica (pdf). A la corona catalano-aragonesa, l'expulsió va tenir una gran repercussió perquè els moriscs representaven el 20% de la població. A l'Aragó eren 60.000, força més que a Catalunya, poc més de 4.000. Ara, on n'hi havia més, de llarg, era al País Valencià, cap al 34% de la població (entre 117.000 i 170.000). En aquest territori, el primer on es va aplicar el decret d'expulsió, les conseqüències econòmiques van ser molt negatives i la repoblació posterior, molt lenta. Els quatre-cents anys de l'expulsió dels moriscs es commemoren amb actes, congressos i exposicions a tota la península Ibèrica i el nord de l'Àfrica.

De resultes de l'expulsió, els moriscs es van establir, no sense problemes, principalment al nord de l'Àfrica (el Marroc, Tunísia, Algèria i alguns països subsaharians) i Turquia (sobretot a Istanbul). Alguns, fins i tot, van anar cap a l'Amèrica del Sud.

Actes commemoratius

Els actes es van obrir el 21 de febrer passat amb un concert a Llíria (Camp de Túria), en què van participar Miquel Gil, Botifarra, l'Orquestra Àrab de Barcelona i la secció de vent de la Unió Musical. L'acte va ser organitzat per l'Institut d'Estudis Comarcals del Camp de Túria, que dedicarà bona part de la programació d'enguany a commemorar 'els quatre-cents anys d'absència' de la cultura dels àrabs valencians.

Congressos

El Centre d'Estudis Locals del Vinalopó, per la seva banda, va organitzar el 27 i 28 de març a Novelda el congrés 'La comunitat morisca al Vinalopó. Quart centenari de l'expulsió (1609-2009)', amb una dotzena de ponències i rutes pel territori. I a Barcelona, aquesta setmana es tocarà un aspecte col·lateral al congrés De Fortuny al Capitán Trueno. L'imaginari sobre el món àrab i l'islam: la imatge gràfica que des d'occident s'ha donat del món àrab i, també, la revisió innovadora del mutu desconeixement entre els mons occidental i oriental, que va suscitar fets com l'expulsió dels moriscs.

Amb tot, el principal congrés d'enguany es farà el mes de maig a Tunísia, un dels indrets d'acollida dels milers de moriscs expulsats de la península Ibèrica.

Exposició a la UV

Quant a exposicions, la Universitat de València va inaugurar el 26 de febrer 'Entre terra i fe'. Il·lustra, en tres apartats, el conflicte de la comunitat morisca, de religió musulmana, amb una societat cristiana cada vegada més intolerant. Al primer, emmarcat en la primera meitat del segle XIII, ens presenta la València de l'època de la conquesta cristiana. Al segon s'enfoca la conversió forçosa al cristianisme sota pena d'expulsió. I, finalment, el tercer és dedicat a l'herència islàmica del territori valencià. L'exposició es clausurarà el 28 de juny.