dimarts, 3 de novembre de 2009

[Llibres] Vida i final dels moriscos valencians

J.F. Mira: «La noblesa valenciana es va sotmetre a Castella i no impedí l'expulsió dels moriscos»

València - EL PUNT



Joan Francesc Mira, en una imatge d'arxiu. / Foto: QUIM PUIG.

El prolífic Joan Francesc Mira ha presentat Vida i final dels moriscos valencians (Bromera), una obra de gran format amb propòsit didàctic sobre la «neteja ètnica» de què fou víctima la població islàmica al Regne de València en 1609.

Mira ha assegurat que l'expulsió la va decidir el Consell de Castella, fins i tot contra els interessos de la noblesa i la incipient burgesia urbana valenciana. «Al remat va poder més la submissió a la monarquia», ha assenyalat.

L'escriptor ha negat el tòpic de la «convivència en harmonia» entre la comunitat islàmica i la cristiana i fins i tot ha recordat que en algun moment es va barallar la possibilitat d'exterminar la població morisca com a resposta a la seua negativa a acceptar una conversió sincera.

Mira ha apuntat que una de les causes de l'expulsió fou el «fanatisme» de la dinastia dels Àustries. «Es gastaven molts diners per a combatre el protestantisme i per a convertir els indis d'Amèrica», ha recordat.

L'autor ha destacat, per una altra banda, la importància de l'operació de l'expulsió, des del punt de vista logístic. «S'hi va mobilitzar la flota reial i molts vaixells. La quantitat de recursos no té precedent a Europa», ha afirmat.

La presentació del llibre ha tingut lloc a la sala de la muralla islàmica del Col·legi Major Rector Peset de València, un dels escassos vestigis que es conserven a València del passat àrab. Bromera ha fet una tirada de 8.000 exemplars.

5 comentaris:

Jàfer ha dit...

I el que no s'ha dit prou és que van ser els agermanats els qui van iniciar les instigacions a la conversió i els primers que van obligar els moriscos a batejar-se. La noblesa en treia profit i per això els mantenia. Només és que al final els van fer canviar d'idea i vingué el gran desastre.

Jàfer ha dit...

Insistisc: els agermanats, que no eren pas nobles, van ser els primers interessats a fer desaparéixer els moriscos. La raó exacta no la sé explicar: no sóc historiador ni ho pretenc ser. El que passa és que no és "políticament correcte", des de la perspectiva nacionalista valenciana actual, tan afeccionada als agermanats i a les germanies, carregar part de la culpa de l'expulsió sobre ells.

Vent d Cabylia ha dit...

La noblesa era l'única interessada a mantindre els musulmans, perquè els obligaven a treballar la terra en unes condicions molt més dures que als cristians -pel fet de ser una minoria ètnica. Eixa era una de les principals raons per la qual els agermanats els odiaven: perquè eren mà d'obra barata per als nobles, els servien de suport, tiraven a la baixa els salaris, etc. I, d'altra banda, la noblesa valenciana no es plegà "a Castella" sinó a la monarquia hispànica (però supose que des del catalanisme-valencianisme ja va bé donar eixe titular...)

Jàfer ha dit...

Gràcies, Vent de Cabylia, per l'explicació. Necessitava que algun historiador m'aclarira aquest dubte.

Jàfer ha dit...

I pel que fa al títol del llibre pretén ser efectista, però amb la paraula 'final' es descarta la possibilitat que els descendents dels andalusins valencians puguen reprendre el contacte amb la seua terra d'origen. Que es van morir tots enmig de la mar i no deixaren ni rastre?

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València