València - EL PUNT
Joan Francesc Mira, en una imatge d'arxiu. / Foto: QUIM PUIG.
El prolífic Joan Francesc Mira ha presentat Vida i final dels moriscos valencians (Bromera), una obra de gran format amb propòsit didàctic sobre la «neteja ètnica» de què fou víctima la població islàmica al Regne de València en 1609.
Mira ha assegurat que l'expulsió la va decidir el Consell de Castella, fins i tot contra els interessos de la noblesa i la incipient burgesia urbana valenciana. «Al remat va poder més la submissió a la monarquia», ha assenyalat.
L'escriptor ha negat el tòpic de la «convivència en harmonia» entre la comunitat islàmica i la cristiana i fins i tot ha recordat que en algun moment es va barallar la possibilitat d'exterminar la població morisca com a resposta a la seua negativa a acceptar una conversió sincera.
Mira ha apuntat que una de les causes de l'expulsió fou el «fanatisme» de la dinastia dels Àustries. «Es gastaven molts diners per a combatre el protestantisme i per a convertir els indis d'Amèrica», ha recordat.
L'autor ha destacat, per una altra banda, la importància de l'operació de l'expulsió, des del punt de vista logístic. «S'hi va mobilitzar la flota reial i molts vaixells. La quantitat de recursos no té precedent a Europa», ha afirmat.
La presentació del llibre ha tingut lloc a la sala de la muralla islàmica del Col·legi Major Rector Peset de València, un dels escassos vestigis que es conserven a València del passat àrab. Bromera ha fet una tirada de 8.000 exemplars.
Mira ha assegurat que l'expulsió la va decidir el Consell de Castella, fins i tot contra els interessos de la noblesa i la incipient burgesia urbana valenciana. «Al remat va poder més la submissió a la monarquia», ha assenyalat.
L'escriptor ha negat el tòpic de la «convivència en harmonia» entre la comunitat islàmica i la cristiana i fins i tot ha recordat que en algun moment es va barallar la possibilitat d'exterminar la població morisca com a resposta a la seua negativa a acceptar una conversió sincera.
Mira ha apuntat que una de les causes de l'expulsió fou el «fanatisme» de la dinastia dels Àustries. «Es gastaven molts diners per a combatre el protestantisme i per a convertir els indis d'Amèrica», ha recordat.
L'autor ha destacat, per una altra banda, la importància de l'operació de l'expulsió, des del punt de vista logístic. «S'hi va mobilitzar la flota reial i molts vaixells. La quantitat de recursos no té precedent a Europa», ha afirmat.
La presentació del llibre ha tingut lloc a la sala de la muralla islàmica del Col·legi Major Rector Peset de València, un dels escassos vestigis que es conserven a València del passat àrab. Bromera ha fet una tirada de 8.000 exemplars.
5 comentaris:
I el que no s'ha dit prou és que van ser els agermanats els qui van iniciar les instigacions a la conversió i els primers que van obligar els moriscos a batejar-se. La noblesa en treia profit i per això els mantenia. Només és que al final els van fer canviar d'idea i vingué el gran desastre.
Insistisc: els agermanats, que no eren pas nobles, van ser els primers interessats a fer desaparéixer els moriscos. La raó exacta no la sé explicar: no sóc historiador ni ho pretenc ser. El que passa és que no és "políticament correcte", des de la perspectiva nacionalista valenciana actual, tan afeccionada als agermanats i a les germanies, carregar part de la culpa de l'expulsió sobre ells.
La noblesa era l'única interessada a mantindre els musulmans, perquè els obligaven a treballar la terra en unes condicions molt més dures que als cristians -pel fet de ser una minoria ètnica. Eixa era una de les principals raons per la qual els agermanats els odiaven: perquè eren mà d'obra barata per als nobles, els servien de suport, tiraven a la baixa els salaris, etc. I, d'altra banda, la noblesa valenciana no es plegà "a Castella" sinó a la monarquia hispànica (però supose que des del catalanisme-valencianisme ja va bé donar eixe titular...)
Gràcies, Vent de Cabylia, per l'explicació. Necessitava que algun historiador m'aclarira aquest dubte.
I pel que fa al títol del llibre pretén ser efectista, però amb la paraula 'final' es descarta la possibilitat que els descendents dels andalusins valencians puguen reprendre el contacte amb la seua terra d'origen. Que es van morir tots enmig de la mar i no deixaren ni rastre?
Publica un comentari a l'entrada