dijous, 19 de novembre de 2009

[Opinió] Valencians i moriscos: dues minories nacionals enfrontades?


De Testenguaret

A punt d'acabar l'any del 400 aniversari de l'expulsió dels moriscos, hi crec necessària una reflexió malgrat el perill que suposa discrepar de l'ethos regnant on generalment es considera qualsevol temps passat una arcàdia florida. D'aquesta manera es veu els moriscos com artífex de regadius o vetladors de secrets desats. Ni una cosa ni un altra, perquè el que cal no es posar-se en la pell de l'altre sinó analitzar amb les dades al nostre abast quina era la situació aleshores perquè la història del Camp de Túria, afortunadament, no es va aturar amb l'expulsió com ho demostra ben bé la creació dels nuclis urbans de la Pobla de Vallbona i L'Eliana. Però anem a pams,  cal recordar que els moriscos suposaven una minoria nacional ja que la seua societat estava configurada de manera tribal, poseïen un dialecte de l'àrab particular, tenien el dret a triar els seus caps, una religió en comú, un consell tribal i l'ús de les seues pròpies lleis. Durant la primera Guerra de les Germanies que enfrontà als senyors i als agermanats, els moriscos, vassalls dels primers foren considerats com un dels principals baluarts de l'estament nobiliari i una de les primeres mesures que imposaren els agermanats fou el batejament dels moros per impedir quee amb això tingueren que continuar pagant el delme que en qualitat de musulmans havien de pagar als seus amos. Acabada la Germania els moros tornaren a la seua fe. A la nostra comarca  els fets s'iniciaren el 17 de març de 1536 quan va ser sufocada la rebel·lió morisca de Benaguasil on havien acudit moros de Bétera i d'altres poblacions dels voltants. La causa d'aquesta rebel·lió va ser un edicte de l'emperador Carles V fixat a València el 2 de gener de 1526, el qual ordenava la conversió o bateig de la població àrab en el termini de 15 dies a risc de ser expulsats.  Cal dir que existia una animadversió evident envers els moriscos per part de les capes populars de la població motivada per raons econòmiques -els moriscos constituïen una mà d'obra molt barata i segura- i per una altra perquè les classes populars, els intel·lectuals i els sectors burgesos i així com l'esglèsia eren favorables a l'expulsió mentre que l'aristocràcia n'era contrària. I és en aquest sentit com amb l'expulsió de 1609 es pot parlar de victòria, pírrica, però victòria dels sectors burgesos i populars. Tanmateix no volem oblidar tampoc que la població morisca de l'antic Regne de València suposava prop del 33 % de la població i que aquesta expulsió amb les pèrdues econòmiques i tragèdies personals suposà una gran pèrdua per al conjunt del país, que precipitaria la revolta de la Segona Germania i el brou maulet però això és quelcom que podem fer des de la distància que ens dóna el temps, perquè si de fer política ficció es tracta sense l'expulsió què seríem els valencians? Pied-noirs?

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València