21/11/2012
Dolors Bramon reivindica l’obra del geògraf àrab al-Idrīsī sobre el territori català
«Reivindicació catalana del geògraf al-Idrīsī» és el títol del discurs de recepció que Dolors Bramon va pronunciar com a membre numerària de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC el passat 20 de novembre. En la seva intervenció, Bramon va voler corregir la «suposada imprecisió» dels treballs del geògraf àrab medieval al-Idrīsī sobre les terres actualment catalanes —ja que molts estudiosos assenyalen que no és gens precís en la descripció de les terres situades immediatament al sud dels Pirineus—, i va presentar les novetats referides a Catalunya que aporta l’estudi de la seva obra geogràfica.
Al-Idrīsī, nascut probablement a Ceuta a final del segle XI i mort probablement a Sicília l’any 1164 o 1165, sembla que mai no va trepitjar el territori actualment català. Tot i això, Dolors Bramon destaca que «l’estudi dels seus textos en dóna dades innovadores i interessants»: assabenta de l’existència de fortaleses sobre les quals no es tenia cap notícia documental en altres fonts escrites, siguin àrabs, llatines o catalanes; mostra la vigència de la ruta existent entre Tortosa, Lleida i Fraga; posa de manifest la xarxa viària existent entre les diverses fortaleses, i informa, entre d’altres aspectes, de l’ús medieval dels ports de les Sorres, d’Adarró i de Tarragona.
Dolors Bramon (Banyoles, 1943) és doctora en filosofia i lletres (Secció de Filologia Semítica) i en història medieval per la Universitat de Barcelona, de la qual és professora titular a la Secció d’Estudis Àrabs i Islàmics del Departament de Filologia Semítica. Ha publicat nombrosos articles i alguns llibres, com Contra moros i jueus. Formació i estratègia d’unes discriminacions al País Valencià, guardonat amb el Premi Joan Fuster en els Premis Octubre del 1981. És autora també de la major part d’articles relacionats amb el món semític de la Gran enciclopèdia catalana.
http://www.iec.cat/mobil/noticia.asp?noticia=663
L'Orient d'Alandalús. Antropologia, cultura, espiritualitat, història, lingüística, literatura d'Alandalús, especialment de la seua part nord-oriental, oriental i insular: la Frontera Superior, l'Orient i les Illes; des de Lleida i Tortosa fins a Múrcia, passant per les Balears. L'Andalusia catalana o la Catalunya andalusa. Per la recuperació de la memòria d'Alandalús sencer! Pel reconeixement del dret a la nacionalitat catalana als descendents de moriscos dels Països Catalans!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi
يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار
ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /
ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru
Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)
Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.
(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)
¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.
(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)
Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí
Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!
Pel respecte a totes les formes d'Islam!
Per un Islam plural i unit!
"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."
Salvador Jàfer
عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /
بلنسية، شرق الاندلس /
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار
الشاعر الاندلسي ابن خفاجةALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT
ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /
ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru
Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)
Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.
(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)
¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.
(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)
Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí
Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!
Pel respecte a totes les formes d'Islam!
Per un Islam plural i unit!
"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."
Salvador Jàfer
عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /
بلنسية، شرق الاندلس /
Calendari islàmic i horaris de pregària
Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.
Literatura àrab
Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió
València musulmana
La muralla andalusina de València

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada