divendres, 25 de febrer de 2005

Sobre la 'tolerància institucional' envers les minories religioses

Mark D. Meyerson, Els musulmans de València en l'època de Ferran i Isabel, València, 1994, ps. 26-27.

Traducció: Carles Xavier Subiela


«Si bé és cert que les formulacions inicials dels pactes obeïen a realitats polítiques i econòmiques, i que de vegades amb el temps es van modificar a favor de les comunitats minoritàries, la major inestabilitat inherent al sistema cristià --en el qual els privilegis de le minories es podien anul·lar per manament reial com a resposta a pressions socials, polítiques i econòmiques-- quasi sempre fou un mal presagi per a les minories i va acabar erosionant amb regularitat la seua seguretat.
Així, tant a la societat islàmica com a la cristiana, s'hi va donar una certa forma de tolerància institucionalitzada envers les minories religioses. Tot i que aquesta tolerància fou institucional, una creació artificial dels governs, de cap manera va garantir una barreja harmoniosa dels grups religiosos. Inclús quan, amb la conclusió dels tractats de rendició, s'hi posava fi a l'estat de guerra entre musulmans i cristians, no s'hi extingia de manera immediata o completa l'animositat religiosa que, junt amb consideracions polítiques i econòmiques, havia motivat les conquestes militars. A causa de la confrontació permanent, encara que esporàdica, entre els regnes cristians d'Espanya i els seus adversaris islàmics --per molt que va ser moderada per convenis comercials i aliances polítiques--, aquest odi i desconfiança radical que hom sentia per l'enemic ideològic, tan necessaris per a la mobilització de la croada i la jihâd, va seguir viu a les societats religiosament plurals malgrat el contacte quotidià entre musulmans i cristians. Aquesta tensió, habitualment subliminal, de tant en tant va provocar obertes expressions d'hostilitat, sia oficials --com les expulsions dels cristians mossàrabs pels almohades i dels moriscos per les autoritats cristianes, ambdues minories per ser políticament sospitoses-- o populars --com els avalots antimusulmans a València en la dècada de 1270 o l'any 1455. A més, la mateixa protecció i autonomia concedides a les comunitats minoritàries també va estar destinada a aïllar-les de la majoria, i això va fer que cada grup fóra estrany a l'altre i va fomentar mútues aversions. Així, l'antagonisme ideològic latent fou intrínsec a les formes institucionals d'estructurar la coexistència entre cristians, musulmans i jueus. D'açò se'n deriva que el concepte de "convivència" com a coexistència pacífica s'ha de modificar per tenir en compte l'omnipresent possibilitat de violència religiosa i ètnica. Només en aquest cas es pot aplicar la "convivència" com un terme descriptiu de la realitat de les societats plurals de l'Espanya medieval.»

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València