dimecres, 30 de novembre de 2005

La censura del silenci

Ja fa temps que em volta pel cap la idea que les actituds de censura, silenciament, i fins i tot discriminació, no són exclusives de la dreta més cavernícola ni de la dreta en general. Posats a analitzar, és fàcilment observable el funcionament en els més diversos àmbits, grups i grupuscles, de la interiorització del plantejament: "Qui no està amb mi, està contra mi". En aquest nostre món local, on les batalletes interpersonals i intergrupals són dinàmica sovintejada, abunden els silencis, petites enveges i altres misèries. Hi ha un llenguatge 'políticament correcte' de dretes que té la seua contrapartida en un llenguatge 'políticament correcte' d'esquerres. Sovint es parla de llibertat expressiva, i sovint se'n fa un ús més aviat escàs. Funcionem sobre la base conceptual de binomis: espanyolisme-catalanisme, catalanisme-blaverisme, dretanisme-esquerranisme, espiritualitat-ateisme, religió-laicisme... Sembla que no és pas possible escapar a les dicotomies. La gent necessita classificar, prejutjar, incloure en una casella determinada del seu àmbit mental les coses o la gent diferent, nova, que adopta posicions 'inesperades'. "Xe, valencià i musulmà? Això no pot ser!", li va dir algú d'Alginet a un amic en preguntar per una determinada persona valenciana i musulmana d'aquell indret riberenc. Quadrícules i esquemes imposats per un poder ancestral que encara ens domina, siga en versió de dretes siga en versió d'esquerres. L'odi antimorisc, antijueu, antini-se-sap-què encara rau arrelat en les nostres consciències, siguen de dretes siguen d'esquerres. Essencialismes, fonamentalismes, feixismes, de dretes i d'esquerres. Wa-s-salâm!

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València