Petits tresors

Sóc un comprador de llibres compulsiu, encara que la majoria de vegades sé del cert que no tindré temps més que per fullejar-los una mica. Ars longa, vita brevis est, ('La vida és breu, e l'art se mostra llonga', que deia un dels Marcs, no recorde ara si Pere o Jaume). Com que darrerament les coses que m'interessen les trobe a internet, pràcticament no visite les llibreries habituals, i faig les compres en llocs de la xarxa que m'ofereixen el que busque, quasibé sempre en versió anglesa, i de vegades, en versió francesa. Són temes, evidentment, relacionats amb el món islàmic, la seua història, la seua cultura, la seua espiritualitat. Dissortadament no disposem en català de res de semblant. La temàtica àrab i musulmana ofereix en versió nostrada un ventall ínfim de traduccions, comparat amb la magnitud de la qüestió. Es tradueixen ben poques coses de l'àrab, i, quan n'apareix alguna, sembla reduïda a l'àmbit dels devots o dels especialistes. És com si es volgués defugir el tema, perquè furga profundament en uns moments històrics que sembla que la majoria de catalanoparlants vulguen soterrar i oblidar: "De quan érem musulmans", quan la meitat dels actuals territoris de llengua catalana eren terra islàmica i l'àrab com a llengua de cultura, religiosa i col·loquial es podia sentir a Mallorca, a València, a Xàtiva, a Lleida, a Tortosa... Després vingué la conquista, i els conqueridors sovint volen fer desaparéixer les traces dels vençuts. Això encara dura i durarà, pel que es veu, si ningú no hi posa remei. Llàstima, perquè hem perdut un mener cultural riquíssim, que ara està estigmatitzat i maleït als ulls del gran públic per raons que tothom coneix. Lligant amb l'inici, avui m'han arribat dos textos més: un és del doctor Martin Lings, ja traspassat: The Eleventh Hour. The Spiritual Crisis of the Modern World in the Light of Tradition and Prophecy, Cambridge, Archetype, 2002; i l'altre és la traducció anglesa d'una de les obres fonamentals del Xeic Alàkbar (Ibn al-'Arabí): The Ringstones of Wisdom (Fusûs al-hikam), translation, introduction and glosses by Caner K. Dagli, Chicago, Great Books of the Islamic World, 2004. La veritat és que tinc la traducció espanyola que en va fer Abderramán Mohamed Maanán per a l'editorial Hiperión: Los engarces de la sabiduría, Madrid, 1991, però el text d'Ibn al-'Arabí, ja complex per si mateix, se'm resistia en aquesta traducció. A veure si ara el text anglés me l'aclareix una mica, i potser algun dia podré acarar-me amb la versió original en àrab, în xa'a Llâh!

La censura del silenci

Ja fa temps que em volta pel cap la idea que les actituds de censura, silenciament, i fins i tot discriminació, no són exclusives de la dreta més cavernícola ni de la dreta en general. Posats a analitzar, és fàcilment observable el funcionament en els més diversos àmbits, grups i grupuscles, de la interiorització del plantejament: "Qui no està amb mi, està contra mi". En aquest nostre món local, on les batalletes interpersonals i intergrupals són dinàmica sovintejada, abunden els silencis, petites enveges i altres misèries. Hi ha un llenguatge 'políticament correcte' de dretes que té la seua contrapartida en un llenguatge 'políticament correcte' d'esquerres. Sovint es parla de llibertat expressiva, i sovint se'n fa un ús més aviat escàs. Funcionem sobre la base conceptual de binomis: espanyolisme-catalanisme, catalanisme-blaverisme, dretanisme-esquerranisme, espiritualitat-ateisme, religió-laicisme... Sembla que no és pas possible escapar a les dicotomies. La gent necessita classificar, prejutjar, incloure en una casella determinada del seu àmbit mental les coses o la gent diferent, nova, que adopta posicions 'inesperades'. "Xe, valencià i musulmà? Això no pot ser!", li va dir algú d'Alginet a un amic en preguntar per una determinada persona valenciana i musulmana d'aquell indret riberenc. Quadrícules i esquemes imposats per un poder ancestral que encara ens domina, siga en versió de dretes siga en versió d'esquerres. L'odi antimorisc, antijueu, antini-se-sap-què encara rau arrelat en les nostres consciències, siguen de dretes siguen d'esquerres. Essencialismes, fonamentalismes, feixismes, de dretes i d'esquerres. Wa-s-salâm!