dissabte, 4 de febrer de 2006

Simbologia islàmica: l'abella

abella [àr: nah·la, pl. nah·alât; n. un. nah·l]

[Alcorà 2001, 402: Sura An-Nahl (Les Abelles): 68-69] «El teu Senyor ha inspirat les abelles: "Instal·leu, doncs, les vostres cel·les a les muntanyes, dalt dels arbres i on els homes han construït. (68) /Després mengeu de tots els fruits i camineu pels bons camins del vostre Senyor". I dels seus ventres surten líquids de tota mena, que són remei i medicina per a la gent. També hi ha aquí una matèria miraculosa, signe diví, per a la gent que pensa bé (69)".

[DSM 1995, 16] Entre els Ihwân as-Safà ('Els Germans de la Puresa'), en el segle X, l'abella és el símbol de la profecia i de l'imamat. En terra islàmica, l'abella crida l'atenció per un gran nombre de qualitats mestres: és esperit per l'organització meticulosa de la seua activitat; és resurrecció perquè retorna incessantment a les formes anteriors; és generosa pels dons que fa als homes; és foc per la puixança de la seua acció dins el bestiari familiar.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València