Alcorà: S. 80; 74: 22 [Alcorà 2001, 909. Sura 80:1-10] «[Muhàmmad, enutjat,] va arrufar les celles i s'apartà (1) / quan el cec se li acostà. (2) / Com pots saber per què va fer aquest mal gest? Potser [el cec] tenia intenció de purificar-se, de fer obra bona, (3) / o de ser informat del que havia oblidat, i aprofitar-se d'aquest recordatori, (4). / Mira que, quan ve qui és clarament ric, (5) / tu [profeta] bé l'atens, tu bé l'escoltes, (6) / i t'és igual que estigui o no purificat, que hagi fet ja les obres bones. (7) / En canvi, quan ve a tu, ple d'interès,(8) / un que és respectuós i amb por d'errar, (9) / te'n despreocupes. (10)»
Aquest episodi de l'Alcorà, conegut pel nom de la sura ‘Abasa, conta el fet que un cec de nom ‘Abdullāh bin Umm-Makrūm, parent llunyà de Hadija, es va acostar al Profeta (sas) perquè l'instruís, en el moment que estava adreçant-se a alguns caps infidels de la tribu dels Quraix; el Profeta (sas) es va sentir molest per la interrupció del cec, va arrufar les celles i va continuar parlant sense fer-ne cas. En aquest grup d'aleies hi ha una reprensió d'Al·lâh al Profeta per aquest fet.
Per a una interpretació xiïta de la infal·libilitat del Profeta (sawas):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada