La rebel·lió morisca de la serra d'Espadà (1526)

[GEC1981: VI, 827] El 1526 la serra d'Espadà fou un dels nuclis més resistents de la rebel·lió morisca del País Valencià desencadenada per les rigoroses mesures reials del bateig o l'exili forçós. Almenys uns 4000 moriscs s'hi refugiaren, procedents de Benaguasil, de la vall d'Almonesir, d'Eslida, d'Uixó, de Sogorb, així com de la serra de Bèrnia i de les valls de Guadalest i de Confrides, i elegiren com a rei Selim Almansor. A conseqüència de la victòria morisca a la vall d'Almonesir, el juliol, sortí la bandera de la ciutat de València acompanyada de cinc companyies, cavallers i el Centenar de la Ploma, sota el comandament del jurat en cap Gaspar de Montsoriu i, malgrat un cert desacord amb el general de l'exèrcit, el duc de Sogorb Alfons d'Aragó i de Portugal, senyor de molts dels moriscs revoltats, lliurà una batalla decisiva, favorable a l'exèrcit, prop d'Aín. Amb l'ajuda d'alabarders alemanys, els moriscs foren vençuts definitivament el 21 de setembre de 1526; alguns aconseguiren de fugir i resistiren encara poc temps a la mola de Cortes. La repressió consegüent fou mitigada arran de la cort de València del 1528, que aconseguí del rei el sobreseïment de les causes dels revoltats. (EDG)