diumenge, 12 de març de 2006

[Lingüística]: algaravia i aljamia

Heus ací les definicions d'aquests dos mots claus per a entendre la història lingüística andalusina i postandalusina (PPCC inclosos).


ALGARAVIA

algaravia f 1 ant Llengua aràbiga. 2 LING/HIST Dialecte de l'àrab,que parlaven les minories musulmanes residents als estats cristians de la península ibèrica, després de la reconquesta. A Castella, a Aragó i al Principat, on vivien diluïts entre la població dominadora, aquells grups aviat abandonaren llur idioma, i entorn del 1500 ja no en conservaven sinó algun rastre fonètic en l'ús del castellà o del català. Al País Valencià, per contra, una gran part de la massa islàmica, concentrada en comunitats homogènies i eminentment camperola, es mantingué fidel a la llengua tradicional, tant com a la religió i als costums jurídics musulmans. Després de la guerra de les Germanies, les autoritats decidiren de promoure la integració dels moros valencians, i el 1525 els obligaren a optar entre batejar-se o emigrar. A partir d'aquest moment, la campanya d'assimilació excedí l'àrea religiosa i afectà també la llengua. Les prohibicions d'emprar l'algaravia començaren el 1528 i es repetiren fins al 1609, any en què els moriscs foren expulsats. La resistència idiomàtica dels musulmans es manifestà, encara, a través d'escoles clandestines, documentació privada, etc. Sembla, però, que no s'hi produí cap mena de literatura. Un dels pocs textos escrits en algaravia que han arribat fins a nosaltres és l'edició bilingüe (castellà-àrab) d'un catecisme, ordenada per Martín de Ayala, arquebisbe de València (1566). En l'esforç per extirpar la llengua dels moriscs, alguns teòlegs sol·licitaren que fossin castigats els qui gosessin parlar-la, i el bisbe d'Oriola Josep Esteve arribà a exigir-ho (1595) en nom de criteris estrictament cesaristes ("cuando los pueblos están sujetos a un mismo imperio, los vasallos tienen obligación de aprender la lengua de su dueño"). L'abundància d'arabismes en els subdialectes catalans del País Valencià és a causa de la llarga perduració que hi tingué l'algaravia. [Joan Fuster]

algaravia.[DCVB] cast. algarabía. 1. ant. Llengua aràbiga. Faem-los fer carta en algarauia de creença a .j. alfaquin nostre, Jaume I, Cròn. 118. Lo dit moro parlà algarauia e no'l pogueren entendre, Eximplis, ii, 343. 2. Llenguatge o escriptura inintel·ligible. Parlant Josep algaravia, semblà ne bechs de pardal, Canç. Nad. 69. Conversa una algaravia apresa en es continent, Roq. 16. 3. Cridadissa confusa molta gent. Mes son parlament ofega del poble la algarabía, Seidia 98. Etim.: de l'àrab al-`arabíya,`la llengua aràbiga'.

ALJAMIA

aljamia [àr: al-`ajamîya]. [DLC] = [s. XV; de l'ar. al-`ajamîya 'llengua estrangera'] f 1 Nom que antigament donaven els moros a les llengües romàniques. 2 Nom aplicat als escrits en llengües romàniques i en caràcters hebreus o àrabs. Sil·labació: al_ja_mi_a.

[DCVB] = Escriptura d'una llengua romànica en lletres aràbigues o hebrees; cast. aljamía. Etim.: de l'àrab al-`ajamîya, literalment 'l'estrangera', nom que els moros donaven a l'espanyol, mentre els espanyols el donaven al llenguatge entremesclat d'espanyol i aràbic que empraven els morescs (Dozy Gloss. 145).—V. algemia.


Literatura espanyola aljamiada

Xavier Casassas Canals, estudio y edición Los siete alhaicales y otras plegarias aljamiadas de mudéjares y moriscos.

http://www.arabismo.com

[Sánchez 1982] Mercedes Sánchez Álvarez, edición, estudio y glosario El manuscrito misceláneo 774 de la Biblioteca Nacional de París (Leyendas, itinerarios de viajes, profecías sobre la destrucción de España y otros relatos moriscos), Madrid, Gredos.

Literatura de mudèjars i moriscos

http://cervantesvirtual.com/portal/lmm/presentacion.shtml

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València