DOLORS Bramon*
Un informe emès per determinat sindicat de policia alertant que Barcelona estava en el punt de mira del terrorisme islamista ha causat molt rebombori. Diversos mitjans se n'han fet ressò i han publicat que 30.000 musulmans de Catalunya simpatitzen amb Al-Qaida, que ja hi ha cèl·lules dorments, que immigrants islàmics van a l'Afganistan o a l'Iraq a formar-se com a terroristes o a cometre atemptats i que, quan tornen, capten futurs seguidors, sobretot en el triangle format pels municipis de Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià de Besòs.
L'alarma i els rumors han parlat d'un altre 11-M al maig i, novament, la xenofòbia ha posat en el mateix sac musulmans i terroristes, sense adonar-se que, després de les víctimes --algunes, musulmanes--, els més perjudicats són els fidels de l'islam. Al sortir d'un debat televisiu vaig sentir com es preguntava a un musulmà que parla català com a llengua materna si era català o musulmà. ¿Tant costa entendre que es pot ser les dues coses?
*Professora d'estudis islàmics.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió
València musulmana
La muralla andalusina de València
1 comentari:
esel que hi ha, company,però si em busques pel setembre hauràs d'anar a Marràqueix.
Publica un comentari a l'entrada