divendres, 16 de novembre de 2007

Abû Nawwâs

Abû Nawwâs (Hassan ibn Hani) (762-v. 812)

[Chebel 1995, EAI: 42-43] Un dels més famosos poetes araboperses i un dels més moderns també. Amic de Harûn ar-Raxîd, la cort del qual frequentà durant molt de temps; Abû Nuwâs és originari de la província iraniana del Khuzistan. Nascut a al-Ahwaz, passà la vida entre Kufa i Bagdad en temps de la fastuosa dinastia abbàssida, fou el confident de dos grans califes, Harûn ar-Raxîd i Al-Amîn. La llibertat de to amb que va abordar, en les seues Khamriyât, els temes bàquics i amorosos, ha estat inimitable. Ningú millor que ell va evocar la dolcesa de viure en els jocs de paraules i en l'ús d'imatges belles. També el recurs a la metàfora encadenada va fer d'ell el príncep dels poetes, un incomparable vividor i un dels lliures pensadors àrabs més reputats.

He abandonat les xicotes pels xicots
i pel vi anyenc, he abandonat l'aigua clara.
Lluny del recte camí, he pres sense miraments
el del pecat, perquè el preferesc.
He tallat les regnes i sense remordiments
he arrancat la brida amb el mos.

(Abû Nuwâs, Le Vin, le vent, la vie, p. 91)

Més encara:

Ibrahîm an-Nazzâm ens llança
autèntiques paraules blasfemadores.
Em sobrepassa en ateisme
i la seua heretgia és notòria.
Hom li diu: «Què beus?» I respon: «En el meu got!»
Hom li diu: «Què t'agrada?» I respon: «Per darrere!»
--«I què abandones?» Resposta: «La pregària!»
Hom li diu: «Què tems?» I diu: «Res més que la mar!»
Hom li diu: «Tu què dius?» I diu: «Coses lletges!»
Que Déu el faça cremar en el foc infernal!

(id., p. 14)

Un quartet pronunciat de viva veu, quan el poeta va veure un bell esclau que plorava un difunt:

Plora i perles brollen dels seus ulls
mentre colpeja la rosa [el rostre] amb baies [els dits].
No plores pas un mort que ja han fet baixar a la fossa:
Plora més aviat el qui acabes de matar ací a la porta.

(Pareja, Islamologie, p. 872).

Bibliografia: Abû Nuwâs, Le Vin, le vent, la vie, (trad. V. Monteil), París, Sindbad, 1979.

Correspondències: «Amor de l'amor», Embriaguesa, Xicot, Vi.

http://www.grec.net/llivirt/mp.pgm?F=84372936

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València