Finalment podem comptar, els catalanoparlants, amb una eina indispensable per al coneixement de la que fou la nostra cultura antecessora abans de la conquista cristiana catalanoaragonesa. És el treball de dues especialistes en llengua àrab, formades a la Universitat de Barcelona. Un bell exemple del que hauria de ser un intercanvi cultural més obert i sovintejat entre les dues nostres cultures mares o pares.
DICCIONARI ÀRAB-CATALÀ ÀRAB ESTÀNDARD MODERN
Margarida Castells\Dolors Cinca
DICCIONARIS DE L'ENCICLOPÈDIA
Col·lecció: Diccionaris Bilingües
Pàgines: 1632
Any d'edició: 2007
Un pont lingüístic i cultural entre el món àrab i els Països Catalans. Una eina moderna de gran envergadura per a traductors, estudiants i estudiosos de l'àrab. Un gran pas endavant en l'actualització de la lexicografia àrab en les principals llengües europees.
Una obra única i imprescindible, pel fet de ser el primer gran diccionari entre l'àrab i el català. Un diccionari que permet abastar i conèixer tota la riquesa lèxica de l'àrab estàndard modern, la llengua dels mitjans de comunicació i de la literatura contemporània des del Marroc fins a Oman.
9.000 arrels / 41.000 paraules / 67.000 accepcions / 114.000 sentits / 23.000 exemples / 4.000 noms propis / neologismes tècnics, científics i periodístics / localismes de tot el món àrab / vocalització de tots els mots àrabs / plurals irregulars / règims verbals / compendi de gramàtica àrab en català
Dolors Cinca (1962-1999) Traductora de l'àrab al català i al castellà i professora de traducció de l'àrab al català a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va llicenciar en Filologia Semítica (àrab) a Barcelona el 1985, i més endavant va ampliar els estudis a Jordània i a Tunísia. Algunes de les seves traduccions principals són: Principi i fi de Naguib Mahfuz, Només un altre any de Mahmud Darwix, Les mil i una nits, amb Margarida Castells (Premi Ciutat de Barcelona de Traducció i Premi Crítica Serra d'Or) i Història d'una ciutat: una infantesa a Amman d'Abdelrahman Munif. A més de la traducció literària, també es va dedicar a les reflexions crítiques sobre la traducció àrab-català.
Margarida Castells (1962) Traductora de l'àrab al català i al castellà i professora de llengua i literatura àrabs a la Universitat de Barcelona. Es va llicenciar en Filologia Semítica (àrab) a Barcelona el 1985, va ampliar els estudis a Tunis, el Caire, Damasc, Tetuan, Amman, Frankfurt, Alep, i a l'Escola de Traductors de Toledo. S'ha dedicat també a l'estudi sobre la llengua i la cultura àrabs, l'orientalística i la traductologia. Entre les seves traduccions, destaquen: Les mil i una nits, amb Dolors Cinca (Premi Ciutat de Barcelona de Traducció i Premi Crítica Serra d'Or), La llagosta de ferro de Salim Barakat, Per què has deixat el cavall sol? de Mahmud Darwix i Els viatges d'Ibn Battuta, amb M. Forcano (Premi Crítica Serra d'Or).
L'Orient d'Alandalús. Antropologia, cultura, espiritualitat, història, lingüística, literatura d'Alandalús, especialment de la seua part nord-oriental, oriental i insular: la Frontera Superior, l'Orient i les Illes; des de Lleida i Tortosa fins a Múrcia, passant per les Balears. L'Andalusia catalana o la Catalunya andalusa. Per la recuperació de la memòria d'Alandalús sencer! Pel reconeixement del dret a la nacionalitat catalana als descendents de moriscos dels Països Catalans!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi
يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار
ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /
ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru
Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)
Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.
(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)
¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.
(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)
Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí
Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!
Pel respecte a totes les formes d'Islam!
Per un Islam plural i unit!
"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."
Salvador Jàfer
عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /
بلنسية، شرق الاندلس /
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار
الشاعر الاندلسي ابن خفاجةALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT
ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /
ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru
Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)
Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.
(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)
¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.
(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)
Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí
Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!
Pel respecte a totes les formes d'Islam!
Per un Islam plural i unit!
"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."
Salvador Jàfer
عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /
بلنسية، شرق الاندلس /
Calendari islàmic i horaris de pregària
Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada