dimarts, 18 de desembre de 2007

P. Guichard: Al-Andalús davant la conquista cristiana

AUTOR: Pierre Guichard
TÍTOL: Al-Andalus frente a la conquista cristiana. Los musulmanes de Valencia (siglos XI-XIII)
TRADUCCIÓ: Josep Torró
EDITORIAL: Biblioteca Nueva + Universitat de València
LLOC: Madrid + València
ANY: 2001
PÀGINES: 781
ISBN: 84-7030-852-1
ISBN: 94-370-5256-4

[Contraportada. Traducció: Salvador Jàfer]

Aquesta monumental obra de Pierre Guichard representa la combinació de més de vint anys d'investigacions sobre la societat andalusina i la seua desintegració arran de la conquesta i l'ocupació cristianes.

Després d'un repàs de les fonts i una defensa de la necessitat del mètode arqueològic, l'autor ofereix un complet marc general de la història del Xarq-al-Andalús entre el final del califat i la conquesta, tot explorant el problema de la incapacitat de l'organització política i social musulmana per a oposar-se amb èxit a l'avanç cristià. S'hi examina meticulosament el rerefons de l'aculturació, així com l'organització del poblament, la topografia dels castells, la limitada rellevància de l'element militar, el caràcter estatal de l'aristocràcia i la relació tributària directa que vincula la comunitat rural amb l'Estat islàmic. Un Estat que se'ns mostra regit per dinasties "exteriors" a la societat, amb una fiscalitat propera a la norma islàmica, i sostingut per un complex conjunt de famílies de magistrats i funcionaris, on no hi ha lloc per a poders feudals.

Guichard conclou amb un estudi revelador dels efectes del procés de conquesta i colonització cristianes, i subratlla l'expropiació i l'expulsió de musulmans, juntament amb el desmantellament de l'organització tributària andalusina, com a fets generadors, en el regne de València, d'una de les manifestacions més originals del sistema feudal europeu.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València