dilluns, 25 de febrer del 2008

La llengua amaziga i els amazics


Els amazighs són la població que habitava el Nord d'Àfrica abans de la invasió àrab del segle VII, en un territori que va des de les Illes Canàries i l'Oceà Atlàntic fins als límits occidentals d'Egipte; i des del Mediterrani, al Nord, fins als rius Senegal i Níger i el massís del Tibesti, al Sud.

Aquesta extensa zona geogràfica –amb l'exepció de les Illes Canàries– avui és habitada fonamentalment per població de llengua amazigha i de llengua àrab (que en bona part pot ser considerada població amazigha arabitzada sobretot lingüísticament). La presència de la llengua amazigha encara és important al Marroc (més d'un 50% de la població) i a Algèria (prop d'un 25% de la població) on habiten zones de poblament lingüístic amazigh compacte.

El nombre total de parlants de l'amazigh és d'uns 20 milions.

Pel que fa a les xifres de parlants cal tenir clar, però, que no hi ha estadístiques segures. El fet que l'amazigh no tingui una existència oficial en la majoria dels estats on és parlat és la causa de la manca d'estadístiques. A més, la situació de minorització a què està sotmesa aquesta llengua ha permés que molt sovint les persones amazighòfones hagin pogut constar com a arabòfones en alguns reculls parcials de dades. Les dades que donem són, doncs, tan sols les que hem extret de les estimacions més fiables a partir de les dades generals de població (Revista Tifinagh, Rabat, núm. 1, desembre de 1993-gener de 1994; Chaker 1990, Imazighen ass-a; Office Fédéral de Statistiques, Rapport sur le Maroc, 1990).

La llengua amazigha, denominada pels amazighs mateixos "tamazight" (el nom genèric dels amazighs és "imazighen", que vol dir "gent lliure"), és una llengua camitosemítica (o afroasiàtica) amb algunes característiques semblants a les llengües semítiques com l'hebreu i l'àrab en els aspectes fonètics i d'estructura morfològica, però força allunyada en el lèxic i en els morfemes utilitzats.

Al llarg dels segles la influència de l'àrab hi ha estat important (desigual segons els parlars, més intensa al nord i menys al sud). També s'hi pot percebre fàcilment la influència de la llengua llatina en el lèxic com a reflex d'un prolongat període de romanització.

Els principals parlars amazighs són: al nord el rifeny (tarifit, amb prop de dos milions de parlants) al nord del Marroc i el kabila o cabilenc (teqbailit) al nord d'Algèria. I més al sud, al Marroc, els dos altres dialectes principals, a més del rifeny, l'anomenat tamazight, parlat al nord de l'Atles marroquí i el tacelhit* (conegut pels noms àrabs i afrancesats "chelha" i "chleuh") del sud del Marroc. I a la zona del Sàhara els tuareg (tamaceq*).

El tamaceq és l'únic parlar que ha conservat fins avui l'antiga escriptura (anomenada "tifinagh" i segurament derivada de l'antiga escriptura líbica). D'altra banda, el tacelhit és el parlar amb més tradició literària: se'n conserven escrits del segle XVI en grafia àrab. El teqbailit és el parlar que ha rebut un impuls modern principal en l'edició de revistes i llibres, reivindicació en l'ús social, etc. Finalment cal esmentar també que el tarifit (que és el parlar que hem treballat en aquest llibre) és principalment la llengua de les muntanyes del Rif i contrades veïnes, una àrea que ha donat una gran part de la població nord-africana emigrada a Europa en els darrers anys. El taqer'act, parlar recollit en el nostre lèxic, es pot considerar com el tamazight de la zona pròxima al Rif estricte, la regió de Nador-Melilla (regió de Kela'ia o del iqer'ayen).

Actualment l'amazigh s'escriu principalment amb alfabet llatí. Existeix també una utilització creixent, per a usos principalment simbòlics, de l'alfabet tifinagh (en la versió actualitzada anomenada neotifinagh, ja que aquest antic alfabet ha estat enriquit amb alguns signes complementaris per a adaptar-lo als usos actuals).

Malgrat la dependència política dels països africans on l'amazigh és parlat, tan sols és oficial als estats del Níger i de Malí (on habiten els tuareg que parlen com sabem el dialecte amazigh anomenat tamaceq). Al Marroc, Algèria, Tunísia, Líbia, Mauritània i el Txad, la llengua amazigh no té cap mena d'estatus polític. Aquesta situació ha anat generant com a resposta un important moviment reivindicatiu especialment viu a Algèria i al Marroc. Recentment a Algèria, després d'un boicot a Cabília que va durar més de set mesos i que va paralitzar totes les escoles i la Universitat del país, en reivindicació del reconeixement de l'amazigh com a llengua nacional i la seva introducció a l'ensenyament, es va crear el 28 de maig de 1995 un "Alt Comissariat de l'Amazighitat" amb l'objectiu de rehabilitar la cultura amazigha com a "component fonamental" de la identitat algeriana i de preparar la introducció de la llengua amazigha a l'escola a partir de la tardor.

El coneixement i l'estudi de la llengua amazigha no és tan sols important per raons de veïnatge geogràfic i de contacte amb la població immigrada al nostre país sinó també per raons històriques, ja que foren justament poblacions amazighes les que poblaren la Catalunya Nova (incloent-hi el País Valencià i les Illes) durant segles.

Esperem que aquest llibre sigui un instrument útil per a desenvolupar uns coneixements i una solidaritat mutus entre uns pobles fins ara massa desconeguts d'una riba a l'altra d'aquest gran espai nostre i que esperem que esdevingui un veritable "pont de mar blava".

* Nota: Cal llegir la "c" amazigha com "x" catalana; així cal llegir, aproximadament: "taixelhit" i "tamaixec".

[1995 Tilmatine i altres] = Timaltine, M; El Molghy, A.; Castellanos, C.; Banhakeia, H., La llengua rifenya (Tulayt tarifit), Bellaterra, Universitat Autònoma, Servei de Publicacions, Departament de Traducció i d'Interpretació, 1995.

Notes del blogaire

1. Amazigh. Sembla que l'opció gràfica proposada en català hauria de ser amazic, -iga.

2. Tuareg. En els diccionaris normatius l'accentuació d'aquest mot és aguda. [GEC] Individu d'un poble nord-africà de raça berber amb fort mestissatge amb negres sudanesos.

Recerca a Google: la llengua rifenya.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Company/a,
manika tgit?acabo d'arribar al teu bloc tot buscant informació sobre la Margarida Castells, arabista i traductora de les 1001 nits, com bé dius, llibre que estic rellegint aquests dies.
Jo no sé àrab, però sí que he fet un curs d'introducció a l'amazic (taixelhit, concretament) perquè estic fent una recerca comparativa sobre els contes del Marroc i els nostres (www.contesdelmarroc.blogspot.com).
Segur que tenim molts punts en comú.
Montse Cendra

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València