dijous, 13 de març de 2008

Alandalús com a símbol


Era la terra mítica. Durant quatre segles (X-XIV), l'Edén(1) musulmà, abans que no caigués en decrepitud, s'anomenava Alandalús. Segons Ibn Sa'îd, aquesta denominació derivaria de Tubal ibn Yafet ibn Nûh, un nouvingut, o -com diu Ibn Khaldûn-del vocable al-Andalich (Vàndals)(2).

Nom solar, terra beneïda pels cels, absoluta, munífica, Andalusia va encarnar durant un cert temps una de les formes supremes de la civilització islàmica, el lloc on es va perfer, d'alguna manera, la revelació alcorànica en tots els seus aspectes. Perquè, en efecte, no es tractava sobretot d'una terra conquerida per les armes, convertida per la força i guanyada a una cristiandat endormiscada, com si fos una sura que s'abocara damunt tota la península Ibèrica o un hadîth que es cal·ligrafiara sobre una franja de terra islamitzada!?

Autor d'un llibre preciós sobre L'Europa musulmana, Gabriel Crespí nota que, l'Espanya (andalusa), se la comparava amb Síria per la dolçor del seu clima i la puresa de l'aire, al Iemen per la seua temperatura constant, a l´Índia pels seus perfums penetrants., a l'Awa per les riqueses, a la Xina per les pedres precioses i a Adén pel seu litoral. L'autor fa un recorregut complet dels entusiasmes suscitats per aquesta part d'Europa entre els musulmans tot recolzant-se en els poetes. Heus ací, per exemple, com, al segle XII, Ibn Khafadja, poeta d'Alzira, s'adreça als seus companys:

Habitants d'Alandalús, quina felicitat són per a vosaltres les aigües, les ombres, els rius i els arbres! El Jardí de la Felicitat eterna no és enlloc sinó ací, en el vostre país, i si pogués escollir, és aquest el que escolliria.(3)

Malek Chebel, L'imaginaire arabo-musulman, París, Quadrige / PUF, 2002, p. 212.

Traducció catalana: Salvador Jàfer, març de 2008.

1. [c. 1900; del ll. td. ecl. Eden, íd., i aquest, de l'heb. eden 'plaer', aplicat al paradís terrenal] / m 1 [ en majúscula ] BÍBL Indret on, segons la narració del Gènesi, hi hagué el paradís terrenal, anomenat també jardí de l'Edèn. / 2 fig Lloc ple de delícies.

2. Individu d'un poble germànic, instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula, que, amb els sueus i els alans, s'escampà per l'Europa meridional i el nord d'Àfrica (segles IV i V).

3. En L'Espagne musulmane, trad. fr. Fl. Rivaillon, Milà, Zodiaque, 1983, p. 89.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València