dijous, 11 de setembre del 2008

Convocat un congrés internacional sobre l'expulsió dels moriscs

Coincideix amb el quart centenari de l'expulsió de 1609. Se celebrarà a Tunísia l'abril de 2009 i es demanarà al govern espanyol una disculpa com ja ho van fer amb la comunitat jueva el 1992.

Il·lustració: Expulsió dels Moriscs

La ciutat de Tunis acollirà del 20 al 23 de maig de 2009 el XIV Congrés Internacional i excepcional d'Estudis Moriscos i Andalusins sobre el 4t Centenari de l'Expulsió dels Moriscos de l'Andalús (1609-2009), organitzat per la Fundació Temimi d'aquell país.

La trobada d'experts de tot el món elaborarà un document d'índole històrica i cultural, que seria com una disculpa, que lliuraran al govern espanyol perquè la realitzin, com ja ho van fer respecte als descendents dels jueus expulsats de l'Andalús; serà un document similar on s'esmenta el que s'ha fet respecte a la minoria jueva en l'Andalús el 1992.

Així mateix demanaran a tots els responsables polítics i benefactors àrabs, i a les institucions d'investigació, que participin en la defensa d'aquest patrimoni deixat a l'Andalús, i al mateix temps es vol crear un nou laboratori de coneixements per a traduir milers d'estudis i tesis universitaris realitzats sobre aquest tema; així mateix seria necessari edificar un nou centre d'investigació on es reuneixin totes les dades, que estarien a la disposició dels investigadors i del públic del món àrab i musulmà, que ignora encara aquesta tragèdia humana que va tenir lloc a començaments del segle XVII.

El congrés

Per l'interès que ofereixen avui els estudis moriscos i andalusins, la Fundació Temimi ha organitzat, des de la seva creació el 1983, 13 Congressos Internacionals, dels quals destaca sens dubte el Congrés celebrat el 1992 per a l'ocasió del 5è Centenari de la caiguda de Granada, últim regne àrab musulmà de l'Andalús (1492-1992). La Fundació ha aconseguit convidar més de 100 historiadors i investigadors del món sencer; els treballs d'aquell congrés han estat publicats en dos volums que es consideren, des de llavors, referències incontestables per als especialistes del tema moriscoandalusí.

Es pot assenyalar que la Fundació ha publicat fins avui en dia més de sis-cents estudis científics, en diversos idiomes, sobretot en espanyol i en francès.

En aquest mateix camp, la Fundació es compromet a organitzar un congrés excepcional amb l'ocasió del 4t Centenari de l'Expulsió dels Moriscs de la seva terra, l'Andalús (1609-2009).

No hi ha cap dubte que aquest congrés excepcional tindrà un caràcter històric innegable, ja que s'inclou en un context internacional, i es fa per fomentar el diàleg entre les civilitzacions, les cultures, la convivència pacífica, el reconeixement de l'altre, el dret a la divergència i al multiculturalisme. Aquests valors van fer falta als moriscs al seu país durant el segle XVI, per motiu de l'actitud dels Tribunals de la Inquisició, però no va ser així als països d'acollida, principalment en els països del Magreb, així com en les riberes de la Mediterrània i en el Nou Món.

S'han fixat dos temes principals per a aquest congrés excepcional.

Primer: Les conseqüències humanes, econòmiques, socials i culturals de l'expulsió dels Moriscos (1609-2009).

--Les condicions inhumanes de l'extradició forçosa de la seva terra andalusina.

--a nivell d'Espanya: L'impacte demogràfic i econòmic dels moriscos andalusins.

--a nivell dels països d'acollida: les contribucions professionals i civilizacionales dels andalusins.

Segon: Treure conclusions de les desgràcies de l'expulsió dels Moriscos andalusins.

--La denúncia de l'actitud dels Tribunals d'Inquisició, tant abans com ara.

--La revalorització de les normes de tolerància, convivència i el reconeixement de l'altre.

--Combatre els drames futurs de la humanitat sobre la base d'un nou sistema centrat en l'humanisme, la convivència i l'associacionisme.

El primer tema s'obrirà sobretot als especialistes d'estudis moriscos, que treballen contínuament a partir dels documents dels arxius espanyols, europeus, otomans i àrabs, els manuscrits aljamiats, i els texts literaris, així com les noves fonts de diferents països europeus i llatinoamericans.

El segon tema s'obrirà als altres especialistes interessats pels temes intel·lectuals, culturals i civilizacionals de l'actualitat. En efecte l'expulsió dels moriscs no va ser un mer esdeveniment històric a nivell de les relacions entre Orient i Occident, ja que aquest fet va afectar més de mig milió de persones, obligades a l'exili i a sofrir duríssimes condicions. Tot això constitueix un tema d'investigació, recollit per noves generacions d'investigadors i historiadors de diversos països; un tema que mereix més interès per part dels polítics i altres categories socials que es preocupen pel futur de la humanitat, a fi d'evitar qualsevol drama similar per motiu dels conflictes existents en tot el món.

Aquest congrés tindrà lloc a Tunis, on es van refugiar vora 100.000 moriscs, des de fa quatre segles, tenint en compte que el Marroc en va acollir uns 50.000, i Algèria, uns 25.000. Altres grups moriscos es van instal·lar en altres països com Líbia, Egipte, el sud de França, Liorna i sobre tot el centre de l'Estat Otomà, la Sublim Porta i Anatòlia.

Les seves empremtes existeixen també a l'Amèrica Llatina, a l'Índia, a Tombuctu i en altres llocs. Aquesta dispersió és un índex de la immensitat d'aquesta tragèdia que han sofert els moriscs; el nostre deure, com a institucions, fundacions, centres d'investigacions àrabs i musulmans, historiadors, politòlegs i elits, consisteix a unificar els nostres esforços per tal de transmetre el nostre missatge particularment a:

--Les autoritats espanyoles a fi d'assentar les bases d'un diàleg, entre Espanya i el Món Àrab, basat en l'esperit humanista, la fraternitat i la cooperació sincera i fructuosa; els sol·licitem d'elaborar un document d'índole històrica i cultural, que seria com una disculpa, com ho van fer respecte als descendents dels jueus expulsats de l'Andalús, i proposem també la publicació d'un document similar al que es va fer respecte a la minoria jueva en l'Andalús el 1992.

--A tots els responsables polítics i benefactors àrabs, a les institucions d'investigació, a fi que participin en la defensa d'aquest patrimoni deixat en l'Andalús, i alhora crear un nou laboratori de coneixements per traduir milers d'estudis i tesis universitaris realitzats sobre aquest tema; així mateix seria necessari edificar un nou Centre d'Investigació on es reuneixin totes les dades, que estarien a la disposició dels investigadors i del públic del Món Àrab i Musulmà, que ignora encara aquesta tragèdia humana que va tenir lloc a començaments del segle XVII.

--Aquesta carta hauria de ser dirigida als historiadors occidentals, americans i internacionals, per continuar treballant objectivament sobre aquest tema: en aquest cas es pot fer ressaltar la feina realitzada per l'Escola de Puerto Rico, on 20 investigadors especialistes es dediquen a la literatura aljamiadomorisca. La invitació està oberta a tots els especialistes internacionals, àrabs i musulmans per participar en aquest Congrés Internacional excepcional; informarem tots els participants de qualsevol notícia relativa a l'organització de l'esmentat Congrés Internacional.


[Traducció al català: Translèndium + Salvador Jàfer]

Font: Diario La Torre

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València