diumenge, 21 de setembre de 2008

Marjalena / Marjalenes i els musulmans

Juan B. Viñals Cebriá

hhvicente.blogspot.com

Els nostres primers habitants musulmans, amb esforç, constància i seguint els savis consells dels ancians agricultors més experimentats i amb un profund coneixement de l'agricultura i l'arboricultura, van aconseguir transformar les terres marjalenques i terrenys erms de vora riu, en terres productives per al cultiu d'arròs i cànem.

Les fèrtils hortes que emergien en la part esquerra de la sèquia de Mestalla, totes semblaven un frondós verger, amb delicioses hortes ombrejades per gran quantitat d'arbres on sobresortia, d'aquella varietat de fruits, la morera protegida; en aquestes hortes cuidades es conreaven gran quantitat de verdures i hortalisses donat el consum per la proximitat de la ciutat: mai no hi faltava l'aigua, ja que en disposava en abundància provinent de l'antigues séquies, entre d'altres les de Mestalla, Rascanya, Tormos, braç de Petra, el Goleró, braç de Rambla i braç d'Algirós, i l'encreuament, tots aquells canals que els primers pobladors àrabs van projectar, van construir i van deixar com a patrimoni per a futures generacions, una obra que vista pel pas dels anys va ser tot un portent d'avançada enginyeria per a aquella època. Com queda demostrat, l'agricultura i els regadius van tenir un gran desenvolupament, i es van introduir cultius nous i variats i arbres fruiters. La terminologia que actualment emprem en matèria de regs és encara totalment heretada dels àrabs: séquia, assut, sénia, aljub,i dels mateixos tenim en l'actual idioma valencià paraules com: bacora, carxofa, carabassa, gesmil, sucre, canyamel, dacsa, llima, safanòria, safrà, taronja, fanecada, arrop, aixerop...















Els nostres avantpassats musulmans amb saviesa, destresa i paciència, van aconseguir que de forma perfecta l'aigua arribàs fins i tot a l'últim racó d'aquest raval. Van combinar l'aigua de les séquies amb el cabal del riu Guadalaviar, que indistintament se servien de les seues aigües per als regs i quan ho necessitaven empraven el curs per a realitzar l'eixugó (deixar sense aigua els camps, operació que es realitza prèviament a la plantà i a la sega de l'arròs que es conreava en les terres marjalenques.

Els agarens sentien seducció per les seues fèrtils i ben cuidades hortes, les seues hortes i racons ombrívols, refrescats per les cristal·lines aigües que discorrien per les seues sèquies netes i ben traçades, i el seu riu, mentre que la muntanya no tenia cap atractiu per a ells.

L'abundància de les aigües en aquest raval és el fonament i principal motiu del profund arrelament que sentien els habitants per aquestes fecundes terres.

Per tant, queda confirmat que l'origen etimològic del nom del lloc de Marjalena/Marjalenes té la seua base, en el topònim valencià Marjal i per tant el nom d'aquest antiquíssim poblat ha guardat sempre la mateixa filosofia i no ha canviat més que la seua ortografia amb l'arribada del rei Jaume I .

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València