Marjalena / Marjalenes i els musulmans

Juan B. Viñals Cebriá

hhvicente.blogspot.com

Els nostres primers habitants musulmans, amb esforç, constància i seguint els savis consells dels ancians agricultors més experimentats i amb un profund coneixement de l'agricultura i l'arboricultura, van aconseguir transformar les terres marjalenques i terrenys erms de vora riu, en terres productives per al cultiu d'arròs i cànem.

Les fèrtils hortes que emergien en la part esquerra de la sèquia de Mestalla, totes semblaven un frondós verger, amb delicioses hortes ombrejades per gran quantitat d'arbres on sobresortia, d'aquella varietat de fruits, la morera protegida; en aquestes hortes cuidades es conreaven gran quantitat de verdures i hortalisses donat el consum per la proximitat de la ciutat: mai no hi faltava l'aigua, ja que en disposava en abundància provinent de l'antigues séquies, entre d'altres les de Mestalla, Rascanya, Tormos, braç de Petra, el Goleró, braç de Rambla i braç d'Algirós, i l'encreuament, tots aquells canals que els primers pobladors àrabs van projectar, van construir i van deixar com a patrimoni per a futures generacions, una obra que vista pel pas dels anys va ser tot un portent d'avançada enginyeria per a aquella època. Com queda demostrat, l'agricultura i els regadius van tenir un gran desenvolupament, i es van introduir cultius nous i variats i arbres fruiters. La terminologia que actualment emprem en matèria de regs és encara totalment heretada dels àrabs: séquia, assut, sénia, aljub,i dels mateixos tenim en l'actual idioma valencià paraules com: bacora, carxofa, carabassa, gesmil, sucre, canyamel, dacsa, llima, safanòria, safrà, taronja, fanecada, arrop, aixerop...















Els nostres avantpassats musulmans amb saviesa, destresa i paciència, van aconseguir que de forma perfecta l'aigua arribàs fins i tot a l'últim racó d'aquest raval. Van combinar l'aigua de les séquies amb el cabal del riu Guadalaviar, que indistintament se servien de les seues aigües per als regs i quan ho necessitaven empraven el curs per a realitzar l'eixugó (deixar sense aigua els camps, operació que es realitza prèviament a la plantà i a la sega de l'arròs que es conreava en les terres marjalenques.

Els agarens sentien seducció per les seues fèrtils i ben cuidades hortes, les seues hortes i racons ombrívols, refrescats per les cristal·lines aigües que discorrien per les seues sèquies netes i ben traçades, i el seu riu, mentre que la muntanya no tenia cap atractiu per a ells.

L'abundància de les aigües en aquest raval és el fonament i principal motiu del profund arrelament que sentien els habitants per aquestes fecundes terres.

Per tant, queda confirmat que l'origen etimològic del nom del lloc de Marjalena/Marjalenes té la seua base, en el topònim valencià Marjal i per tant el nom d'aquest antiquíssim poblat ha guardat sempre la mateixa filosofia i no ha canviat més que la seua ortografia amb l'arribada del rei Jaume I .