dilluns, 8 de setembre del 2008

Lleida obrirà al públic el vell castell musulmà de la Suda

L'ajuntament destina 2 milions d'euros a restaurar el malparat edifici
08/09/2008 4:27 - Autor: María Jesús Ibáñez - Font:
Un grup de turistes passa davant del castell de La Suda per entrar en la Seu Vella de Lleida. Foto: RAMON GABRIEL
Un grup de turistes passa davant del castell de
la Suda per entrar en la Seu Vella de Lleida. Foto: RAMON GABRIEL

Poc queda de l'antiga esplendor del castell àrab de la Suda de Lleida. El que en el seu temps fou un gran palau senyorial i, més tard, severa fortalesa militar, és avui un senzill edifici de tres torres, discretament enclavat al costat de la magnífica catedral de la Seu Vella. L'edifici musulmà, començat a construir el segle IX i declarat monument protegit pel Patrimoni Històric Espanyol el 1949, veurà acabada la seva rehabilitació la pròxima primavera, després de diverses dècades d'abandonament.

La rehabilitació de la Suda continuarà, més endavant, amb l'obertura al públic d'un centre d'interpretació, en el qual s'explicarà la història del castell i el seu important paper en la història de la ciutat, primer --fins a l'Edat Mitjana--, com a castell i, després, com a element defensiu, presó i polvorí. L'actuació, que executa l'ajuntament de la ciutat amb un pressupost de dos milions d'euros, també preveu la urbanització de l'entorn, va explicar l'alcalde, Àngel Ros (PSC), en una visita realitzada aquesta setmana a les obres.

Els treballs que es duen a terme en aquests moments consisteixen a eliminar el forjat que ara divideix l'interior en dues plantes, a reparar els murs i aïllar correctament les cobertes, va indicar el paer en cap.

Dues explosions

De la primitiva construcció musulmana amb prou feines queden uns 400 metres quadrats, que es distingeixen amb dificultat de les edificacions posteriors. Se sap, no obstant això, que el primer castell va tenir forma quadrangular, presidit en el centre per un gran pati. Amb l'entrada a la ciutat de Lleida dels reis de la Casa d'Aragó, la Suda va sofrir diverses transformacions, com testifiquen les restes gòtiques que queden al castell, moltes d'elles encarregades per Jaume I..

El seu aspecte actual és fruit de la reforma ordenada per Felip V el 1707, quan tot el turó de la Seu Vella es va convertir en caserna militar. Al castell àrab es va instal·lar el polvorí. Una primera explosió de les municions, ocorreguda durant la guerra de la Independència, va destruir la capella reial --construïda en el segle XIV-- i les estances situades a les ales nord i est. La resta de l'edifici va caure durant la guerra civil, quan es va produir una segona i virulenta explosió.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València