Els conversos a l'islam en els últims cinc anys són més de 3.000
Societat - 07/09/2008 10:13 - Autor: Jesús García - Font: El País
En la foto: Abdelwadud Sabaté
Universitaris enlluernats per l'espiritualitat del sufisme. Catòlics empatxats de jerarquia a la recerca d'una relació més íntima amb Déu. Homes i dones que acudeixen a Al·là per superar una crisi personal. I fins i tot joves desarrelats que troben en el salafisme la seva raó de ser. Són les peces d'un col·lectiu heterogeni: el dels catalans que, en els últims cinc anys, s'han convertit a l'islam. Són entre 3.000 i 4.000, segons les diferents fonts. I el seu pes creix entre els immigrants. "I això que l'islam té premsa dolenta per culpa del terrorisme.Avui, el fàcil és fer-se budista, ironitza Abdennur Prado, president de la Junta Islàmica Catalana, una de les associacions catalanes de conversos. La majoria d'elles, subratlla Prado, advoca per "una visió oberta i progressista de l'islam". Això els ha portat a defensar, per exemple, el paper de la dona en la societat musulmana. Una idea que no ha agradat als sectors més aferrissats a la tradició i que, segons el parer de Prado, "s'han erigit, sense permís, en representants dels immigrants del Marroc o el Pakistan."
"Els conversos tenen una relació difícil amb els musulmans de bressol. Aquests els miren amb recel, i aquells han de demostrar tot el temps que són creients", apunta Jordi Moreras, autor del llibre Els imams de Catalunya i a punt de publicar una radiografia de l'islam en la comunitat.
Mohamed Halhoul, portaveu del Consell Islàmic Cultural de Catalunya --principal interlocutor de la Generalitat amb la comunitat musulmana-- admet "divergències d'opinió" amb grups de conversos, una cosa que, segons la seva opinió, és "positiu en democràcia". Prado convida els seus a "estendre ponts amb la segona generació d'immigrants", encara que reconeix que, ara com ara, els conversos amb prou feines acudeixen a les mesquites. No és una qüestió religiosa, sinó de diferència cultural: no acaben de sentir-se de gust en oratoris que "més aviat semblen clubs socials del Marroc".
Les dècades de 1960 i 1970 van acollir els primers catalans conversos: gent de la contracultura i de l'extrema esquerra, atrets per l'espiritualitat o moguts per una certa visió de la civilització islàmica. Eren quatre gats. Ara, tot això ha canviat. "És clar que els conversos no són una anècdota, sinó part essencial de l'islam a Catalunya", subratlla Moreras, que veu difícil fixar una xifra però comparteix l'estimació oferta pel Consell Islàmic: entre 3.000 i 4.000 conversos. La Direcció General d'Assumptes Religiosos de la Generalitat rebutja comentar les dades, perquè considera que es tracta d'"un acte privat i individual".
Com s'explica aquest nou fenomen social? Halhoul l'atribueix a l'irresistible influx de l'islam i, sobretot, a la presència d'immigrants, que haurien motivat els autòctons a canviar de bàndol. Els sociòlegs no veuen viable aquesta explicació: les vies d'accés dels catalans a l'islam són de tipus intel·lectual, al marge de les relacions amb els veïns estrangers. Prado cita el "conservadorisme" de l'Església catòlica, la necessitat de buscar "una relació personal amb Déu" i l'empenta del sufisme. Més enllà de la fe, l'investigador Moreras creu que canviar de religió dóna "un punt de modernitat". En aquest sentit, és igual si un es fa budista o seguidor d'una església evangèlica. Altres persones, segueix Moreras, busquen una nova ubicació en la societat a través de l'islam. I allà entren els catalans --pocs, assegura-- que s'han fet salafistes, és a dir radicals. "Són petits rebotats del sistema i d'extrema antiglobalització. Ser salafistes els dóna una identitat forta i un sentiment de pertinença", apunta.
La majoria de conversos, segons les entitats, comparteix una concepció progressista de l'islam. La raó és que, en ser europeus, descarten certes pràctiques --el cas més extrem seria l'ablació-- que "són estrictament culturals i no estan en la religió", diu Prado. L'extensió de la fe musulmana crida l'atenció, sobretot perquè "convertir-se a l'islam no et dóna medalles davant de la societat". A més, expliquen els propis conversos, la religió implica renúncies, conflictes amb l'entorn (molts pares donen l'esquena als seus fills) i certes dificultats afegides; per exemple, la impossibilitat de llegir l'Alcorà autèntic (en àrab) per conformar-se amb una edició catalana o castellana. Prado hol té clar. "La decisió és difícil. Però la veritat és que, cada vegada que anem a un poble qualsevol de Catalunya a donar conferències apareix algun nou convers".
Abdelwadud Sabaté: "La meva recerca va acabar en Al·là"
La història d'Abdelwadud Sabaté és la d'una llarga recerca. "Des dels 18 anys, vaig voler conèixer-me a mi mateix". Per això, va visitar monestirs agustins, va bussejar en la maçoneria, es va iniciar en el ioga i va abraçar l'hinduisme. Però les renúncies (vida monacal, vegetarianisme, celibat) li van resultar "excessives" i, després d'una "crisi existencial", va descobrir un llibre i a un mestre sufí: "Responien a totes les meves preguntes". Encara que no ho havia imaginat, va arribar fins a l'islam. "La meva recerca ha acabat en Al·là", subratlla. "En una setmana, em vaig quedar sense amics i sense vida social. Amb el temps, la meva família ho va entendre. Occident té aversió cap a l'islam, que avui té molt mala premsa."
Xantal Genovart: "El mocador és feminista"
Xantal Genovart (34 anys) sempre va ser "més aviat atea". Fins que va conèixer la seva parella, un marroquí que tampoc no era gaire religiós. A través de la lectura, van descobrir l'islam. "Com a dona, em va costar entendre què m'ocorria. Per això el primer que vaig llegir va ser la sura que parla de les dones a l'Alcorà, i sé que és una religió d'igualtat", explica Genovart, que treballa de mitjancera cultural. Ni tan sols llavors no es va plantejar portar el mocador (hijab) musulmà. Ara sí que el llueix. "El mocador és feminista: no em miren pel meu físic, sinó pel que sóc. Atreta per "la relació directa entre un i Déu" de l'islam, Genovart acudeix amb regularitat a l'oratori Rahma ("misericòrdia") de Sants.
Yasin Rovira: "A què ve això ara? "
Fa cinc anys, Yasin Rovira es deia Marc. Ara, als 26, és un d'aquests conversos defraudats amb el catolicisme. "L'espiritualitat islàmica és més avançada", opina. La seva vida no ha sofert canvis radicals. "No puc menjar porc. Però abans tampoc no ho feia, així que no és gaire sacrifici," fa broma. Rovira acudeix a resar a oratoris només molt de tant en tant. No acaba d'"encaixar", diu, en els costums culturals dels immigrants arribats de països de l'orbe musulmà. El seu entorn no el va comprendre. Al principi. "Els amics i la família es queden molt sorpresos. Em van preguntar: ' I a què ve això? ' Però jo ara em sento millor".
[Traducció: Translèndium + Salvador Jàfer]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada