diumenge, 19 d’octubre de 2008

El jaciment del Castellar (Elx) és l'assentament d'Al-Askar?

Información.es / Arqueologia / El campament del Califat

Investigadors de la Universitat d'Alacant i del MARQ tracten de verificar si el jaciment del Castellar és l'assentament d'Al-Askar que cita la literatura islàmica


Les excavacions compten amb personal i alumnes del MARQ i de la Universitat d'Alacant
DIEGO FOTÒGRAFS

Un equip d'investigació del Museu Arqueològic Provincial (MARQ) i de la Universitat d'Alacant estan excavant el jaciment del Castellar on es troben les restes del primer assentament islàmic del terme municipal. Sobre la taula hi ha la hipòtesi llançada pel professor de la Universitat de Lió, Pierre Guichard, que considera que al Castellar es troben les restes del campament que la literatura islàmica identifica com Al-Askar. L'excavació es perllongarà durant tres campanyes.

JP

El jaciment es correspon amb un campament islàmic emmurallat del segle X que va estar en funcionament fins a finals de l'XI, en què la població va abandonar aquest enclavament i es va traslladar al pla, l'Elx almohade, a l'actual enclavament de la ciutat. Eren temps en què les tropes del Califat de Còrdova tractaven d'apaivagar des de la Serra del Castellar les revoltes de la població local mudèjar [???]. Des de les seves 11,4 hectàrees es domina bona part del terme municipal, des del litoral fins a la cua del pantà.

Encara que el jaciment és conegut des de fa temps (Pere Ibarra va incloure en les seves col·leccions materials procedents del Castellar i s'hi han efectuat diferents prospeccions) és la primera excavació que es duu a terme amb metodologia moderna, afirma Joaquim Pina, que porta la direcció tècnica de l'excavació junt a Robert Ferrer. Les qüestions a què intentaran donar resposta els arqueòlegs en el transcurs de la intervenció que està a punt d'acabar, en la primera de les tres campanyes programades, són quatre: què és el jaciment del Castellar, fins quan va estar habitat, per què es va utilitzar i si és el campament d'Al-Askar que citen les fonts escrites islàmiques.

Malgrat 10 segles d'abandonament i espoliacions, encara s'aprecien les restes de la muralla de pedra i de tres construccions que mantenen l'estructura típica d'una sèrie d'habitacions que envolten un pati central i que servirien per a l'allotjament de l'elit militar. Els arqueòlegs han treballat durant les últimes setmanes en dues estances: les conegudes com el Castellet i la Piràmide. La primera es considerava fins ara que podia ser d'època feudal cristiana o fins i tot un fortí de la Guerra de la Independència, a causa de la bona conservació dels murs i de la utilització de morter i lluït en comptes de la pedra amb fang de les altres construccions, però els materials trobats en les últimes setmanes són homogenis i no deixen lloc a dubtes. La ceràmica amb òxid de ferro és típica del període.

Després de l'excavació de les primeres estances, la campanya conclourà amb les fotografies aèries zenitals, que es prendran en els propers dies des d'un globus captiu i contribuiran a determinar el conjunt d'estructures del jaciment.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València