dimarts, 28 d’octubre del 2008

La taifa de Dénia دانية

Taifa de Dàniyya دانية

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Taifa de Dénia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Taifa de Dénia

Taifa


10101091

No hi ha imatge

Ubicació de {{{nom_comú}}}
Taifes a l'any 1031, amb la de Dénia en blau verd
Capital Dàniyya
Idioma oficial Àrab
Religió Islam sunnita
Govern No especificat
Període històric Edat mitjana
• Establiment 1010
• Dissolució 1091

La Taifa de Dénia fou creada a raó de la descomposició del Califat de Còrdova, vers el 1010 per l'emir i esclau Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq "Mugāhid" i tenia Dàniyya com la capital de la taifa. Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq "Mugāhid" conegut pel sobrenom de Muyahid (o Mugāhid) era el governador càrrec que va portar fins el 1013, per titular-se després regent de l'omeia al-Mu'aytī, al que de fet només va deixar els afers religiosos.

El 1015 va conquerir les illes Balears i els mesos següents va atacar l'illa de Sardenya; va derrotar els sards i es va establir al Campidanu, però en fou expulsat per genovesos i pisans. El 1016 va deposar a al-Mu'aytī i va donar les seves funcions religioses a Abdallah ben Obeidallah, del que nominalment fou regent fins al menys el 1018, quan Denia i les Balears van reconèixer com califa a Al-Murtada o Al-Mostadi. El 1021 va ocupar Elx, Oriola i Alacant que pertanyien a Khairan d'Almeria; aquest mateix any Muyahid va nomenar al seu nebot Abd Allah com a governador de les Balears (va morir el 1036). En els següents anys va fer diversos atacs navals a les costes catalanes, destacant el del 1023 a Tortosa. El 1038 va ocupar Lorca i el nord de Múrcia. El 1039 va atacar València, l'emir de la qual es trobava a Almeria, però no va aconseguir ocupar-la i el 1040 es va signar la pau; el mateix 1040 va associar al govern al seu fill Hassan però el 1043 el va apartar del poder probablement per conspirar.

Mugāhid va convertir el regne en un important centre marítim i comercial, fins i tot encunyava la seua pròpia moneda que va subsistir fins la invasió almohade.

Mugāhid va morir el 1044 i el va succeir el seu fill 'Alī ibn Mugāhid Iqbāl al-Dawla. El 1045 Mokatil, probablement germà de Mugāhid, fou reconegut com emir a Tortosa. El 1058 'Alī ibn Mugāhid Iqbāl al-Dawla va atorgar al bisbe de Barcelona jurisdicció sobre les esglésies del seu regne. El mateix any l'antic emir de Tortosa, Labib, amb el suport de Saragossa, va recuperar el poder, però el 1059 Ali va anar a Tortosa amb un exèrcit i va posar al tron a Yala al-Amiri. El 1076 Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir de Saragossa va ocupar Tortosa i va seguir contra Dénia que també va ocupar. Ali va fugir a les Balears on el governador local 'Abd Allāh al-Murtadā el va rebre però no el va reconèixer com emir, títol que va assumir ell mateix. Durant cinc anys Dénia va dependre de Saragossa.

Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir va morir el 1081 i va deixar Dénia, Lleida i Tortosa al seu fill Al-Mundir Imad al-Dawla que va establir la seva capital a Xàtiva, i sovint s'anomena a aquest estat com emirat de Xàtiva. Va ocupar Alacant que havia caigut en mans de Múrcia (Regne de Sevilla). El 1082 es va aliar a Berenguer Ramon II de Barcelona contra el seu germà Abu Amir Yusuf ben Ahmad ben Hud al-Mutamin de Saragossa, i forces aliades van assetjar Almenar però foren derrotades pel saragossà i el comte de Barcelona fou fet presoner encara que tot seguit alliberat. El mercenari castellà Rodrigo Díaz de Vivar, al servei de Saragossa, va fer la guerra a l'emir de Xàtiva.

El 1086 el rei Al-Qadir de València va atacar Xàtiva, i Al-Mundir va demanar ajut als seus aliats el comte de Barcelona, el rei d'Aragó i de Pamplona, i el comte d'Urgell. Quan els catalans van avançar cap a València els valins de Morvedre, Sogorb, Xèrica i Almenara es van declarar independents; prop de Xàtiva, Al-Qadir fou derrotat i va fugir cap a València. Els catalans estaven disposats a atacar la ciutat quan Al-Mutamin de Saragossa va atacar Lleida, tot i que els aragonesos l'atacaven també i li van arrabassar Montsó temporalment. El atac saragossà a Lleida fou rebutjat principalment pels catalans.

El 1087 va morir Abdallah al-Murtada de les Balears i les illes van declarar la seva obediència a Al-Mundir. El 1089 l'emir de Xàtiva i els catalans van atacar València aprofitant que el cap mercenari castellà Rodrigo Díaz havia anat a Castella; però el rei castellà li va ordenar de tornar per ajudar al seu protegit el rei de València Al-Qadir, i davant dels mercenaris ben entrenats els catalans i els seus aliats locals es van haver de retirar cap a Requena. A la campanya del 1090, els catalans i castellans es van enfrontar a la batalla de Pinar del Tevar (prop dels ports de Beseit) i Berenguer Ramon II fou derrotat i va caure presoner; per ser alliberat va haver de pagar un fort rescat

El 1090 va morir Al-Mundir i va repartir el seu regne: Lleida i Tortosa pel seu fill Sulaiman Sayyid al-Dawla, i Xàtiva, Dénia i les Balears per Mobaxer Nasir al-Dawla. Els saragossans van ocupar llavors Lleida mentre els valencians van avançar cap al sud i van ocupar Elx i el castell de Polop.

El 1091 l'almoràvit Yusuf es va presentar a Dénia que va ocupar fàcilment. Mobaxer va fugir a les Balears.

Dénia va romandre en mans dels almoràvits fins el 1145. Del 1145 al 1170 va passar a la taifa de València i el 1770 als almohades, fins el 1225. Altre cop va dependre de la nova taifa de València fins el 1244 en què fou ocupada pels catalans.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València