Taifa de Larida
De Viquipèdia
La taifa de Lleida era un regnat musulmà independent creat per l’esfondrament del califat de Còrdova (1017-1023), per Sulaymān ibn Muhammad ibn Hūd, el qual acollí (1031-1036) a la Suda de Lleida el darrer califa Hišām III. En 1039 conquereix la taifa de Saragossa i regnà a tota la Frontera Superior. El seu fill Yūsuf al-Muzaffar (1046-1079) heretà el reialme lleidatà, que li seria arrabassat pel seu germà Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir de Saragossa. En morir aquest, deixà la taifa de Lleida, amb les de Tortosa i Dénia, a al-Mundir 'Imad al-Dawla (1082-1090), el qual s'alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid. A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulaymān Sayyid al-Dawla (1090-1102), el darrer dels Banū Hūd. Posteriorment caigué en poder dels almoràvits, i restà en mans de reietons saharians, el més conegut va ser Avin-Hilet, també conegut per Avifelel, que pactà amb Ramon Berenguer III (1120). Posteriorment, al-Muzaffar, el 24 d'octubre de 1149 lliurà Lleida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada