dimarts, 28 d’octubre de 2008

La taifa de Lleida

Taifa de Larida

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

La taifa de Lleida era un regnat musulmà independent creat per l’esfondrament del califat de Còrdova (1017-1023), per Sulaymān ibn Muhammad ibn Hūd, el qual acollí (1031-1036) a la Suda de Lleida el darrer califa Hišām III. En 1039 conquereix la taifa de Saragossa i regnà a tota la Frontera Superior. El seu fill Yūsuf al-Muzaffar (1046-1079) heretà el reialme lleidatà, que li seria arrabassat pel seu germà Abū Ga'far Ahmad ibn Sulaymān al-Muqtadir de Saragossa. En morir aquest, deixà la taifa de Lleida, amb les de Tortosa i Dénia, a al-Mundir 'Imad al-Dawla (1082-1090), el qual s'alià amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid. A la seva mort el regne passà al seu jove hereu Sulaymān Sayyid al-Dawla (1090-1102), el darrer dels Banū Hūd. Posteriorment caigué en poder dels almoràvits, i restà en mans de reietons saharians, el més conegut va ser Avin-Hilet, també conegut per Avifelel, que pactà amb Ramon Berenguer III (1120). Posteriorment, al-Muzaffar, el 24 d'octubre de 1149 lliurà Lleida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València