diumenge, 12 d’octubre de 2008

L'art andalusí

GEC

L'art desenvolupat a Al-Andalus tingué unes característiques pròpies dins l'art de l'islam, malgrat que seguí les seves directrius fonamentals i mantingué estretes relacions amb els nuclis directius creadors a Síria.

El conjunt monumental de l'Alhambra de Granada - Arxiu Fototeca.cat

Al final del s VIII s'inicià la construcció de la mesquita de Còrdova, edifici cabdal de l'art andalusí, que ja s'aparta clarament de les orientals i particularment de la gran mesquita de Damasc. Presenta noves solucions en les arqueries que separen les naus interiors pel que fa a alguns aspectes de la decoració. Al s IX l'evolució de l'art andalusí es manifestà en l'ampliació d'aquesta mesquita per 'Abd al-Rahmān II i en monuments com l'alcassaba de Mèrida, el minaret de San Juan, a Còrdova, i la mesquita de Tudela (Navarra), de la qual resten bastants vestigis que demostren una interpretació pròpia dels nous corrents estètics. Al s X representà la culminació artística d'Al-Andalus a l'època anomenada califal, seguida del període de les taifes (s XI), que mostra la diversitat de l'art islàmic peninsular: a Toledo, amb la Puerta Vieja de Bisagra i particularment amb l'original mesquita del Cristo de la Luz, derivada d'esglésies bizantines i amb solucions decoratives mudèjars: a Saragossa, on el palau de l'Aljaferia mostra noves solucions en l'entrecreuament d'arcs i una evolució en els capitells, així com un creixent barroquisme decoratiu; a Màlaga, a Granada, a Almeria i, particularment a Xàtiva, on es conserva una famosa pica, decorada amb sorprenents relleus de gran realisme, amb figures humanes i d'animals. Els almoràvits (1090-1150) aportaren algunes novetats en l'estructura de llurs mesquites, tant en els pilars que separen les naus com en els arcs de ferradura que suporten, i semblen ésser de llur època les restes d'un petit palau a Monteagudo (Múrcia), que és un interessant precedent de l'Alhambra nassarita. Són escassos els monuments que corresponen al període dels almohades (~1150-1212), que, a conseqüència de llurs necessitats defensives, perfeccionaren l'art de la fortificació amb les portes en recolzes i l'ús general de barbacanes i d'albarranes (Cáceres, Badajoz, Sevilla). Influïts per llur ascetisme religiós, tendiren a la sobrietat, a la simetria i a la monumentalitat, i en l'aspecte decoratiu s'orientaren vers la multiplicació dels revestiments de guix, que recobreixen completament l'estructura interna dels edificis, construïts moltes vegades amb maons. L'obra més important d'aquest període fou la mesquita major de Sevilla, de la qual subsisteixen bona part del pati, amb la Puerta del Perdón, i el minaret, adaptat després com a campanar de la catedral (construïda sobre la mesquita enderrocada al s XV), conegut amb el nom de La Giralda. A Sevilla són també de l'època dels almohades les restes d'un palau a l'Alcàsser, que mostren solucions decoratives a l'exterior, fetes amb maons, guix o aplicacions de ceràmica, que tingueren extensa descendència en el variat art mudèjar aragonès, castellà o andalús, així com, a més d'altres aspectes, en l'etapa nassarita de Granada en què l'art andalusí tingué un brillant epíleg.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València