Guardamar de Segura és una localitat alacantina coneguda gràcies als seus emplaçaments històrics, tant àrabs com íbers i grecs, ja que la seva situació estratègica propera al riu Segura proporcionava antigament seguretat als pobles que la poblaven i dels quals no es deixen de trobar restes des de la dama de Guardamar en el jaciment del Cabezo Lucero, a partir de la qual va començar l'interès arqueològic en aquesta zona i els descobriments no van deixar de succeir-se. Cada una de les troballes es troba al museu Arqueològic i Etnològic a la Casa de Cultura.
Però la seva importància augmenta notablement amb el descobriment de la primera ràbita musulmana. En aquest lloc, una cosa insòlita i impensable, així que es va excavant s'hi van descobrint una enorme sèrie de Rábitas de l'època islàmica. A partir de llavors el lloc comença a tenir un prestigi reconegut i, actualment, és un dels llocs històrics més importants de la Península Ibèrica. Seguidament explicarem la composició d'aquestes Rábitas, la seva importància en la història i el seu valor arqueològic.
Antonio García Menárguez, l'arqueòleg municipal de Guardamar, va assenyalar que el descobriment de les ràbites se situava a uns vint metres de la vora del mar, a la platja del Moncaio. El lloc es trobava completament sepultat sota les dunes de la zona i l'excavació va ser tan difícil com costosa. No obstant això, gràcies a la sorra, les petites mesquites es trobaven en molt bon estat, tenint en compte que es remunten als segles X i XI. La seva localització no era ni molt menys casual. Tenia un gran valor estratègic, ja que allà es trobava un dels pocs embarcadors del Segura, que servia per a extreure recursos marins sobretot de la pesca i la sal que s'exportaven des de l'Hispània romana. Però per als musulmans suposava, sobretot, un emplaçament fronterer de control davant els atacs dels cristians.
Els musulmans, com en molts altres casos, no van partir de zero per aixecar un assentament tan estratègic, sinó que van aprofitar les restes d'altres construccions del segle III-IV, empremta dels pobladors de llavors. La primera de les ràbites musulmanes s'estén en uns 200 metres quadrats; es tracta d'un conjunt arquitectònic orientat cap a la Meca. Està formada pel mur de la quibla i el petit mihrab cap a on l'imam sol dirigir l'oració. Amb el descobriment d'aquesta ràbita a uns 5 quilòmetres d'una primera que es va trobar anteriorment; s'obre una oportunitat per a conèixer científicament una de les institucions més importants d'Alandalús. En conjunt, ambdues constitueixen les úniques documentades arqueològicamente en tot el territori peninsular ja que és el més antic de la Península. Està compost per un conjunt d'unes vint cel·les-oratori dins d'un monestir fortificat que juguen un paper importantíssim en les lluites entre musulmans i cristians en aquest lloc, com veurem en l'apartat següent. Va ser a començaments del segle X, amb Abderrahman III com a califa, quan es van començar a construir aquests edificis religiosos. Es tracta d'un monestir on vivien monjos soldats en règim de vida religiosa comuna.Aquesta situació no dura per sempre i els regnes cristians comencen el setge dels assentaments musulmans de tota la península (sobretot a partir de mitjan el segle IX), i arriben a aquesta zona, que es converteix en un front important i que finalment cau. El territori occidental de Múrcia, on es trobava Guardamar, passa a formar part del regne de València. Però no s'aconsegueix la pau en aquest poble sinó que els musulmans no es rendeixen i comencen a lluitar per la seva antiga ciutat i resultà d'allò més complicat mantenir aquesta zona en els durs segles medievals següents. D'aquesta manera se sap que es tracta d'una zona que ha sabut superar totes les adversitats al llarg de la història.
Publicat per Yoly Borja
rābita
Fortalesa militar i religiosa situada a les fronteres dels països islàmics, al Magrib sobretot. Originàriament residència de monjos guerrers, adquiriren una gran importància durant la dominació almoràvit d'Al-Andalus (ss XI i XII). Als Països Catalans en derivà el topònim Sant Carles de la Ràpita.
la Fonteta [La Ràbita]
Assentament fenici del terme municipal de Guardamar (Baix Segura). Situat a la dreta de la desembocadura del Segura, el lloc és cobert actualment per dunes que n'han afavorit una bona conservació. Els treballs desenvolupats entre el 1992 i el 1998 han permès documentar una potent muralla, que devia tancar una superfície d'1,5 ha. La presència d'un gran nombre de materials ceràmics de producció fenícia i d'esteles betil reutilitzades en la muralla fa pensar que aquest assentament de caràcter portuari fou fundat per una població fenícia, segurament en la segona meitat del s VIII aC.
[Enciclopèdia Catalana]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada