divendres, 26 de setembre de 2008

Les ràbites de Guardamar (Alacant)


Traduït de Araboislámica

Guardamar de Segura és una localitat alacantina coneguda gràcies als seus emplaçaments històrics, tant àrabs com íbers i grecs, ja que la seva situació estratègica propera al riu Segura proporcionava antigament seguretat als pobles que la poblaven i dels quals no es deixen de trobar restes des de la dama de Guardamar en el jaciment del Cabezo Lucero, a partir de la qual va començar l'interès arqueològic en aquesta zona i els descobriments no van deixar de succeir-se. Cada una de les troballes es troba al museu Arqueològic i Etnològic a la Casa de Cultura.

Però la seva importància augmenta notablement amb el descobriment de la primera ràbita musulmana. En aquest lloc, una cosa insòlita i impensable, així que es va excavant s'hi van descobrint una enorme sèrie de Rábitas de l'època islàmica. A partir de llavors el lloc comença a tenir un prestigi reconegut i, actualment, és un dels llocs històrics més importants de la Península Ibèrica. Seguidament explicarem la composició d'aquestes Rábitas, la seva importància en la història i el seu valor arqueològic.

Antonio García Menárguez, l'arqueòleg municipal de Guardamar, va assenyalar que el descobriment de les ràbites se situava a uns vint metres de la vora del mar, a la platja del Moncaio. El lloc es trobava completament sepultat sota les dunes de la zona i l'excavació va ser tan difícil com costosa. No obstant això, gràcies a la sorra, les petites mesquites es trobaven en molt bon estat, tenint en compte que es remunten als segles X i XI. La seva localització no era ni molt menys casual. Tenia un gran valor estratègic, ja que allà es trobava un dels pocs embarcadors del Segura, que servia per a extreure recursos marins sobretot de la pesca i la sal que s'exportaven des de l'Hispània romana. Però per als musulmans suposava, sobretot, un emplaçament fronterer de control davant els atacs dels cristians.

Els musulmans, com en molts altres casos, no van partir de zero per aixecar un assentament tan estratègic, sinó que van aprofitar les restes d'altres construccions del segle III-IV, empremta dels pobladors de llavors. La primera de les ràbites musulmanes s'estén en uns 200 metres quadrats; es tracta d'un conjunt arquitectònic orientat cap a la Meca. Està formada pel mur de la quibla i el petit mihrab cap a on l'imam sol dirigir l'oració. Amb el descobriment d'aquesta ràbita a uns 5 quilòmetres d'una primera que es va trobar anteriorment; s'obre una oportunitat per a conèixer científicament una de les institucions més importants d'Alandalús. En conjunt, ambdues constitueixen les úniques documentades arqueològicamente en tot el territori peninsular ja que és el més antic de la Península. Està compost per un conjunt d'unes vint cel·les-oratori dins d'un monestir fortificat que juguen un paper importantíssim en les lluites entre musulmans i cristians en aquest lloc, com veurem en l'apartat següent. Va ser a començaments del segle X, amb Abderrahman III com a califa, quan es van començar a construir aquests edificis religiosos. Es tracta d'un monestir on vivien monjos soldats en règim de vida religiosa comuna.

Aquesta situació no dura per sempre i els regnes cristians comencen el setge dels assentaments musulmans de tota la península (sobretot a partir de mitjan el segle IX), i arriben a aquesta zona, que es converteix en un front important i que finalment cau. El territori occidental de Múrcia, on es trobava Guardamar, passa a formar part del regne de València. Però no s'aconsegueix la pau en aquest poble sinó que els musulmans no es rendeixen i comencen a lluitar per la seva antiga ciutat i resultà d'allò més complicat mantenir aquesta zona en els durs segles medievals següents. D'aquesta manera se sap que es tracta d'una zona que ha sabut superar totes les adversitats al llarg de la història.

Publicat per Yoly Borja


rābita

Fortalesa militar i religiosa situada a les fronteres dels països islàmics, al Magrib sobretot. Originàriament residència de monjos guerrers, adquiriren una gran importància durant la dominació almoràvit d'Al-Andalus (ss XI i XII). Als Països Catalans en derivà el topònim Sant Carles de la Ràpita.

la Fonteta [La Ràbita]

Assentament fenici del terme municipal de Guardamar (Baix Segura). Situat a la dreta de la desembocadura del Segura, el lloc és cobert actualment per dunes que n'han afavorit una bona conservació. Els treballs desenvolupats entre el 1992 i el 1998 han permès documentar una potent muralla, que devia tancar una superfície d'1,5 ha. La presència d'un gran nombre de materials ceràmics de producció fenícia i d'esteles betil reutilitzades en la muralla fa pensar que aquest assentament de caràcter portuari fou fundat per una població fenícia, segurament en la segona meitat del s VIII aC.

[Enciclopèdia Catalana]


الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València