Abū-l-Walīd al-Waqqašī, el cronista del Sit

L'especialista Dolores Oliver atribueix l'autoria del Cantar de Mío Cid a un poeta àrab al servei del cavaller

Autor: Juan Luis Tapia - Font: Ideal de Granada

Portada del llibre de Dolors Oliver

La professora de Llengua i Literatura Àrabs Dolors Oliver Pérez ha convulsat tots els filòlegs i especialistes en El cantar del Mío Cid en demostrar l'autoria àrab sobre les gestes de l'heroi medieval espanyol més celebrat i 'assot dels moros', aquell que va empunyar l'espasa més enllà de la seva mort. Aquesta teoria i tota la seva argumentació va ser exposada ahir durant unes jornades celebrades en la Fundació Euroàrab.

Oliver, descendent de tota una saga d'arabistes, acaba de treure de l'històric anonimat l'autoria d'un dels texts medievals més investigats. Assegura que l'artífex del romanç èpic va ser àrab: Abū-l-Walīd al-Waqqašī. A més, desentranya la data de la seva escriptura, que situa l'any 1095, un altre dels grans misteris relacionats amb aquesta obra, la firma de la qual sempre es va atribuir a un joglar castellà. «Els especialistes en Filologia Romànica estan una mica enfadats», diu Dolors Oliver.

L'arabista assenyala que molts dels estudis realitzats no han tingut en compte «les manipulacions dels cronistes alfonsins», amb referència als redactors cristians del text. L'experta ofereix molts arguments que confirmen la seva teoria, però cinc són els pilars fonamentals.

El primer està relacionat amb l'aspecte religiós descrit en el Cantar. «És impossible que s'escrigués en 1207, que ha estat elegida com la data oficial. En aquella època, ja existia un sentiment d'animadversió cap a l'infidel. Tanmateix, en el Cantar conviuen moros i cristians, no hi ha bons ni dolents. El Sit mostra respecte cap als qui professen una altra religió, i fins i tot els tracta d'amics», assenyala. Defensa també que el poema va haver de compondre's en vida del guerrer castellà.

Una altra de les claus que demostren la seva teoria està relacionada amb l'estudi de la imatge del Sit que ofereix el poeta. «El Sit no és tractat com el típic noble hispanogot, sinó com un paladí islàmic. Es comporta exactament igual que els herois de l'Islam. El tractament d'igualtat amb què es dirigeix els seus homes i al propi rei Alfons VI denota un tarannà democràtic que també els cronistes alfonsins van tractar de fer desaparèixer».

Un tercer argument de pes es refereix a l'art de la guerra descrit en el Cantar. Dolors Oliver descobreix que el Sit empra mètodes de lluita exclusius dels berebers. L'exemple més clar es troba en la conquesta d'Alcosser. «Segons el poeta, en aquesta batalla el Sit i els seus homes duen a terme una maniobra bèl·lica, un exercici eqüestre bereber conegut com haraka, en el Cantar 'arrencada'».

Propagandista

Dolors Oliver explica que en l'estudi de l'època històrica del Sit i de l'ambient cultural de les dues Espanyes de l'època (la cristiana i Alandalús) rau el quart element de la seva argumentació. «Des del segle VIII, només en les corts d'Alandalús hi ha poetes que fan apologia dels seus senyors, artistes que canten les seves glòries i gestes. I, com que és una persona intel·ligent, una vegada entra a València i es converteix en el seu senyor, no desaprofita aquesta fabulosa arma de propaganda».

Qui és el poeta? «Abū-l-Walīd al-Waqqašī és descrit com un dels homes més intel·ligents i amb més amplis coneixements de l'època». Per què un musulmà lloa el senyor cristià? En aquest punt, la investigadora desenvolupa una teoria segons la qual el poeta seria l'interlocutor amb qui el Cid es va entrevistar abans de prendre València per convèncer-lo que no hi hagués represàlies per als seus habitants. «Li encarreguen que parli amb el Sid de les clàusules de la rendició de València. I aconsegueix guanyar-se la seva confiança per a, una vegada convertit en senyor de la ciutat, crear-li una cort i ensenyar-lo a governar. Una vegada va entrar a València, no va fer cap mal ni va suprimir les mesquites», conclou.

Dolores Oliver Pérez: El Cantar de Mío Cid, génesis y autoría árabe, Almeria, Fundación Ibn Tufayl, 2008