dimecres, 14 de gener de 2009

Donar a conèixer l'islam

L'autora, Yaratul·lah Monturiol, demostra que és fal·laç atribuir a l'Alcorà la discriminació de la dona

Autor: Dolors Bramon - Font:

Portada del llibre 'Dons a l'islam'.
Portada del llibre "Dones a l'islam".

Fa anys que imparteixo Islamologia a la Universitat de Barcelona i, any rere any, animo els alumnes musulmans i musulmanes que es dediquin a explicar les seves creences a qui desitgi saber què és l'islam. Fins al moment, no ho he aconseguit, però acaba d'aparèixer Dones a l'islam. Autodeterminació de la conversa, de Yaratul·lah Monturiol, que no ha estat alumna meva però que ha omplert feliçment aquest buit. Es tracta d'una dona valenta, autora d'una obra valenta, que no estarà exempta de crítiques de tot tipus.

La qualifico de valenta, en primer lloc, perquè d'una forma decidida, mostra que practica un dels exercicis que l'islam més recomana: l'ijtihad o esforç per conèixer el missatge que els musulmans creuen que Déu els va fer baixar a través del seu profeta.

En conseqüència, Monturiol dóna preeminència a l'Alcorà per damunt de qualsevol altra font i no deixa de manifestar les contradiccions existents entre alguns hadits que figuren en la sunna o tradició i el text revelat. És el cas, per exemple, dels que diuen que la dona és defectuosa per haver estat creada a partir d'una costella d'Adam. Per a qui desitgi saber-ho, aquest mite, que també figura en la segona narració de la Gènesi (2,21-26), no apareix a l'Alcorà. En les aproximadament 30 aleies que parlen de la creació, els termes que designen indistintament els humans creats són nâs, insân i bajar, que signifiquen "gènere humà", "humanitat" o "gent", però que van ser sistemàticament interpretats com "home" o "mascles". Així, doncs, parla de la creació dels éssers humans i no dels homes mascles.

L'Islam, en conseqüència, no atribueix a la primera dona la culpa de la primera desobediència, però amb massa freqüència se la considera culpable. Quin remei millor que tapar-la o fer-la desaparèixer de l'espai públic? Ha de quedar clar que una cosa és l'islam i una altra la conducta d'alguns musulmans. I cal dir també --i lamentar-lo-- que aquestes interpretacions més reaccionàries de la pràctica religiosa augmenten. L'obra no defuig cap tema que resulti conflictiu: la condemna de les mutilacions genitals femenines, dels matrimonis forçosos, de la poligàmia o de l'apropiació indeguda del dot en les dones, l'actual negació del dret secular que resin a les mesquites, la no obligatorietat de portar vel o similars, la desacralització de la xari'a, presentada perversament per alguns com "llei de l'islam", etcètera.

Un capítol es dedica a la sexualitat i a explicar la licitud del sexe, sempre que es trobi emmarcat dins de l'àmbit del matrimoni.

Sorprendrà més d'un lector que l'islam presenti el plaer sexual com un regal diví concedit a homes i a dones, com un avenç dels plaers del paradís. La sexualitat s'assimila a una pregària, una almoina, un acte de pietat i una prefiguració de les delícies celestials. Homes i dones tenen libido i el dret de satisfer-la i, en conseqüència, s'explicita que els esposos s'han de procurar el gaudi mutu i simultani perquè això sembra l'amor en els cors de la parella i els condueix a Déu.

També sorprendrà l'estima que mostra l'islam per Maria, l'únic nom propi de dona que figura a l'Alcorà, model de virtuts i verge; però no mare de Déu, perquè Jesús sol és un profeta, venerat com el propi Mohàmed o els que apareixen en la Torà jueva o en l'Antic Testament cristià.

L'autora es dirigeix principalment a les dones, i adverteix que massa sovint els criteris utilitzats per elles mateixes són masculins. Afirma que "cal explicar les dones des de les dones, però cal tenir en compte que porten segles d'explicació, mirada, sentència i judici masculins". Una de les millors virtuts del llibre és la de proporcionar biografies de musulmanes de l'època del profeta o d'avui, amb un pensament fructífer que ve a omplir un espai necessari, massa sovint acaparat per l'obra d'intel·lectuals masculins. Una breu selecció dels seus escrits i interpretacions de l'Escriptura mostra la preocupació i el treball que estan realitzant els musulmans i musulmanes preocupats per la rèmora del patriarcalisme que caracteritza l'estructura jeràrquica dels monoteismes. Proposen el retorn a la lectura de la font primigènia de l'islam, és a dir, de l'Alcorà. Per què basar-se en la tasca interpretativa dels primers exegetes, feta per homes i fa molts segles, quan disposen, segons l'islam, de la pròpia paraula de Déu?

L'obra coincideix amb els que proposen tornar a les fonts primàries i que interpretar-les d'una forma més fresca, amb tal de desterrar la ideologia patriarcal que s'arrossega al llarg dels segles. Intenta construir un nou sistema legal islàmic que garanteixi un estatus social de ple dret per a la dona que li permeti jugar un paper actiu en tots els nivells de la societat. I és necessari dir que els i les integrants d'aquests grups, tant si han nascut en famílies islàmiques com si són conversos, desitgen que l'èxit del seu treball es basi en el fet de desenvolupar-se dins del marc islàmic.

No cal dir que tinc més d'una divergència amb el contingut de l'obra i això és ben normal: jo sóc una estudiosa que també es dedica a transmetre coneixements i ella és una musulmana que hi creu i que vol donar a conèixer les seves vivències de creient que viu i actua d'acord amb la seva fe.

Dolors Bramon és professora d'estudis islàmics (UB).

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València