dissabte, 10 de gener de 2009

Trobat un manuscrit del segle XIII, el primer testimoni àrab de la conquesta de Mallorca


Publicat el 10/01/2009.
Font: http://www.lavanguardia.es

La crònica d'Ibn Amira es creia perduda i la seva troballa la converteix en l'únic document que serveix de contrapunt àrab al 'Llibre dels fets', la visió catalana de la campanya

No hi ha aquí cap miraculós cavaller blanc que fa córrer a la desbandada els sarraïns, i l'eufòria de les tropes de Jaume I per la conquesta de Medina Mayurqa es converteix en lament, ràbia i llàgrimes del derrotat. El descobriment d'un manuscrit àrab del segle XIII que narra la caiguda de Mallorca a les mans dels catalans ha estat saludat pels historiadors com un esdeveniment extraordinari. La importància de la troballa és enorme, perquè el text, del qual només es coneixia un fragment, citat per un historiador àrab del segle XVI, Al Maqqari, és el primer i, fins ara, únic testimoni amb la versió dels musulmans que van sobreviure a la cruenta batalla.

"El llibre s'havia donat per perdut i jo ho he estat buscant durant més de cinquanta anys", diu l'historiador i arqueòleg mallorquí Guillem Rosselló-Bordoy, que als seus 76 anys ha complert el seu vell son de localitzar i publicar, amb ajuda de l'arabista Nicolau Roser, Kitab Raih Mayurqa. Crònica àrab de la conquesta de Mallorca,de Ibn Amira Al Mahzumi (Universitat de les Illes Balears).

Flocel Sabaté, catedràtic d'Història Medieval de la Universitat de Lleida, i especialista en l'època de frontera, comparteix l'entusiasme: "Per primera vegada tenim el contrapunt al Llibre dels fets, per part dels vençuts". La primera de les quatre grans cròniques catalanes -diu el medievalista- és "clarament un llibre de propaganda política que no va ser escrit, ni dictat, com es creia antigament, pel rei Jaume I, sinó per l'Església, que és la que dominava la Cancelleria, a fi de prestigiar i consolidar la figura del monarca, en una posició encara molt feble respecte als nobles i les ciutats".

Guillem Rosselló-Bordoy recorda l'emoció que el va assaltar quan va tenir a les seves mans el text tan llargament perseguit. L'autor de la troballa és el professor Muhammad ben Mamar. Va trobar el manuscrit en el 2001 de forma fortuïta, quan consultava un CD amb documents microfilmats d'una biblioteca de Tinduf, al Sàhara algerià, gràcies a un programa finançat per Dubai. La crònica ocupava 26 fulls, escrits per les dues cares, barrejades amb altres documents d'Ibn Amira. No hi ha cap altra còpia més, així que el manuscrit de Tinduf - diu Ben Mamar- "és un unicum d'extraordinari valor històric i literari".

L'autor de la crònica és Ibn Amira, andalusí nascut a Alzira, en 1184 i mort potser en l'exili de Tunis, entre 1251 i 1259. Va ocupar alts càrrecs en l'administració almohade de Xàtiva, Sevilla, Múrcia, Dénia, València i el Marroc. Segons Rosselló-Bordoy es tracta de l'únic document que dóna el punt de vista àrab sobre les conquestes territorials catalanoaragoneses, ja que -diu- de la presa de València es conserva només el cèlebre poema elegíac d'Ibn a l'Abbar.

1 comentari:

Príncep de les milotxes ha dit...

Interessantíssima aquesta troballa. Tin-nos informats de propera traducció. Jo sempre he cregut que la història és escrita pels vencedors de forma que agranen sempre per a casa.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València