dilluns, 16 de febrer de 2009

Pretenen provar que els àrabs van fundar el Regne de València abans que Jaume I


Arqueologia Medieval

Publicat el 16.02.2009

La Comissió del Mil·lenari del Regne de València, integrada per diverses entitats, entre elles el Centre Cultural Islàmic de València, promourà durant aquest any la recopilació d'estudis que demostrin que reis àrabs van fundar el Regne de València abans que Jaume I. Aquesta iniciativa és una de les accions programades per commemorar el mil·lenari. L'entitat sosté que el Regne de València es va fundar el 1009, més de 200 anys abans de l'arribada de Jaume I, el qual van definir com "el George Bush del segle XIII".

El Centre Cultural Islàmic de València (CCIV) va lamentar "l'oblit general" de l'època musulmana i va reclamar a les administracions que "s'involucrin més" per a "recuperar la memòria històrica" de l'època musulmana del Regne de València abans de la reconquesta de Jaume I -entre 1009 i 1238. Amb aquest objectiu, l'entitat ha programat per al 2009 una sèrie d'actes, conferències, així com l'edició d'alguns textos, amb motiu de la celebració del mil·lenari de l'aparició d'aquest regne -el 10 de febrer de l'any 1009- "com un estat independent de fet dins el conjunt cultural islàmic ".

Així ho va indicar la presidenta del CCIV, Amparo Sánchez, en una roda de premsa oferta per presentar alguns dels actes de l'any, així com la conferència que se celebrarà demà a la seu d'aquesta organització per part de l'escriptor i doctor en Dret Constitucional Carles Recio.

Un grup de set associacions -el CCIV i altres sis entitats valencianes- van fer públic un manifest el passat octubre on defensen que el Regne de València "va néixer com un Estat islàmic el 10 de febrer de l'any 1009, en declarar el rei Mubàrak la independència respecte al Califat de Còrdova "i no en 1238, any de la reconquesta per part del rei Jaume I.


Aquests col·lectius han constituït una Comissió del Mil·lenari del Regne de València destinada a celebrar el 2009 l'efemèride, a més de preparar una sèrie d'actes culturals per a la seva commemoració, que té com a objectiu valorar "la importància que té recuperar la memòria històrica per saber qui som ", va explicar Sánchez, qui va reivindicar que els valencians "hem de sentir-nos orgullosos del nostre passat musulmà".

Carles Recio, també present en la roda de premsa, va assenyalar que una de les raons d'aquest "oblit" és que la bibliografia de l'època que es van emportar els musulmans quan van ser expulsats està escrita en àrab i molts d'aquests documents són o al Escorial o fora d'Espanya. Un altre dels fets que va provocar aquesta "omissió històrica" és "l'ideal patriòtic del segle XIX estretament connectat amb el catòlic", on els musulmans, va afegir, estaven fora de la societat espanyola del segle XIX. L'expert va indicar que totes les aportacions recollides al llarg de 2009 s'aglutinaran en un llibre.

Avenços científics

Al segle XXI "cal revisar" l'etapa musulmana de València, va subratllar Amparo Sánchez, qui va assegurar que els llibres d'història només fan referència a la part bèl·lica, a allò relacionat amb la reconquesta, "i s'ometen els grans avenços tècnics i científics "que van arribar a través del món àrab.

En aquest sentit, va afegir que en altres autonomies com Andalusia aquesta "recuperació històrica es va produir abans" perquè "sent aquesta identificació amb el nom (Al-Andalús) i té un llegat més tangible, que els fa més conscients".
A València, va prosseguir, el llegat és "intangible", però, Sánchez va recomanar "no oblidar" que "tenim l'arròs i els cítrics gràcies als àrabs, bases essencials de la indústria valenciana", així com els bunyols o tots els topònims de pobles valencians.

El document que es va fer públic l'octubre passat sosté que "València no va néixer el 1238", ja que el "Poble Valencià té uns orígens molt més remots i en la formació de la seva personalitat ha rebut l'aportació de diferents cultures, entre les quals destaca de manera especial la islàmica, la presència de la qual va ser efectiva des de 711 fins a 1609 ".

Precisament, assenyala que "com un Estat islàmic va néixer al Regne de València el 10 de febrer de 1009, en declarar el rei Mubàrak la independència respecte al Califat de Còrdova". La data en el calendari àrab és l'11 del segon jumadà de 399.

Reis de València

Segons aquestes fonts, "diversos prínceps van ocupar aquest tron durant gairebé dos-cents anys, amb l'única interrupció de l'ocupació del Sit, i en totes les compilacions històriques, tant musulmanes com cristianes, es va parlar de 'reis de València' i mai es va considerar els seus mandataris per sota d'aquesta categoria ".


El manifest assenyala que "davant la visió esbiaixada i interessada que presenta una València nascuda el 1238 únicament vinculada al cristianisme ia la Corona d'Aragó, hem de reivindicar la singularitat valenciana, molt més antiga i arrelada". "Retallar aquesta part fonamental de la nostra història -adverteixen- és menystenir la nostra pròpia capacitat integral com a col·lectiu humà".

Sobre això, afegeixen que "la gesta del rei Mubàrak, la creació del Regne de València que va donar lloc a l'actual Comunitat Valenciana, no ha estat reconeguda al llarg de la història, i el compliment dels primers mil anys ha de donar-nos l'ocasió de tributar-hi l'homenatge merescut". Per tot això insten a celebrar el primer mil·lenari del Regne de València" totes les entitats públiques i privades.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València