L'Orient d'Alandalús. Antropologia, cultura, espiritualitat, història, lingüística, literatura d'Alandalús, especialment de la seua part nord-oriental, oriental i insular: la Frontera Superior, l'Orient i les Illes; des de Lleida i Tortosa fins a Múrcia, passant per les Balears. L'Andalusia catalana o la Catalunya andalusa. Per la recuperació de la memòria d'Alandalús sencer! Pel reconeixement del dret a la nacionalitat catalana als descendents de moriscos dels Països Catalans!
يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار
الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT ya ahla andalusin li-llâhi darrukum / ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum / wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru / lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran / fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru
Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)
Andalusins, quin goig el vostre! Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres. El paradís etern és a ca vostra. Si em deixaren triar, meu me'l faria. Viviu-lo! No tingau por de l'infern. Del paradís al foc, no s'hi va mai.
(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)
¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois! Agua, sombra, ríos y árboles. El paraíso de la Eternidad no está más que en vuestra patria. Si yo escogiera, por éste optaria. No temáis entrar en el infierno: no se castiga con la desdicha a quienes ya viven en el paraíso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada