dilluns, 27 d’abril del 2009

Bromera recorda l'expulsió dels moriscos valencians



Aquest abril es compleixen 400 anys d’un decret que va canviar la història

El 4 d’abril de 1609, el Consell d’Estat va proposar formalment la deportació completa dels moriscos, els descendents dels musulmans convertits al cristianisme, de tots els regnes de la Península Ibèrica, començant pels del Regne de València. Enguany, quan fa 400 anys d’aquest esdeveniment, Bromera publicarà dos títols per a endinsar els lectors en un període clau de la nostra història que ha determinat el nostre passat i encara marca el nostre futur: La llegenda del corsari, de Francesc Gisbert, que va guanyar el Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, i l’obra de gran format Vida i final dels moriscos valencians, de Joan F. Mira.

Aquest mes d’abril, coincidint amb l’efemèride, arriba a les llibreries La llegenda del corsari, de Francesc Gisbert, publicada en la col·lecció «Esguard», de narrativa històrica juvenil. La protagonista d’aquest llibre, una jove morisca, haurà d’enfrontar-se a tot tipus d’aventures, incloses la intriga d’un assassinat misteriós, l’amenaça de la Inquisició, la persecució dels bandolers i les incursions dels corsaris de Berberia. L’acció, ambientada a la fi del segle XVI, comença en una alqueria a les valls del Comtat i ens condueix des d’Alcoi, Cocentaina i Xàtiva fins a les rutes corsàries de la Mediterrània.

D’altra banda, el prestigiós escriptor Joan Francesc Mira prepara Vida i final dels moriscos valencians, que acostarà aquest esdeveniment clau de la nostra història al gran públic. Aquest títol, que es publicarà el pròxim mes de novembre en la col·lecció «Grans Obres Bromera», serà un volum de gran format, amb una enquadernació acurada i profusament il·lustrada. En aquest llibre, Mira desmunta el mite d’un Regne de València medieval on convivien en pau i harmonia cristians, musulmans i jueus.

Així, explica com, a partir de la primera meitat del segle xiii, hi havia una població autòctona musulmana sotmesa que progressivament quedarà en posició de minoria marginada, uns pobladors nous que ocupen a poc a poc el territori fins a formar-hi una majoria cristiana, i grups urbans de jueus que sempre formaren una minoria reduïda i segregada. Després, l’expulsió dels jueus i la conversió forçada dels musulmans durant la guerra de les Germanies enceta una nova etapa, la dels musulmans valencians sota el poder d’un estat cristià, que acabaria tràgicament amb l’expulsió del 1609. Al Regne de València, aquesta mesura va comportar la desaparició de gairebé un terç de la població, la qual cosa va tenir conseqüències directes en l’agricultura i l’economia, i també en el teixit social del nostre país.

A més, en la pàgina d'inici del web de Bromera hem habilitat un espai especial dedicat a la commemoració d’aquesta fita històrica, en què trobareu altres llibres del nostre catàleg que poden servir també per a abordar el tema dels moriscos, com ara Uns papers en una capsa, de Carme Miquel (col·lecció «El Micalet Galàctic»); L’esclau del Mercadal, de Dolors Garcia i Cornellà (col·lecció «Esguard»); Allah Akbar (El morisc), de Miquel Ferrà (col·lecció «Esguard»); Diumenge de Glòria, de Vicent Ortega (col·lecció «L’Eclèctica»), i Crim de Germania, de Josep Lozano (col·leccions «L’Eclèctica» i «Els Nostres Autors»).


© Edicions Bromera 2009

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València