dijous, 23 d’abril del 2009

Poesia - Ibn Azzaqâq de València - Epitafi per a si mateix

ابن الزقاق البلنسي

[نفح ، ٦، ١١٠]

و قال ابن الزقاق: ويقال: إنها مكتوبة على قبره: [الطويل]

أإخوانـنا والمََـوت قد حـال دونـنـا وللمـوت حُكْـم نافـذ في الخــلائق
سـبـقـتـكـم للمـوت والعـمر طـتـية وأعـلــم أن الكــل لا بـد لاحــقــي
بعيشكم أو بأضطجاعي في الثرى ألم نـك في صفـو مِن العيش رئق
فمن مر بي فليمضِ لي مترحـمـا ولا يـك منـسـيـا وفـاء الأصــادق

’ā ’iẖwānānā, walmawtu qad ḥāla dūnānā
walilmawti ḥukmun nāfidun fī lẖalā’iqi
sabáqtukumu lilmawti wal‘umru ṭayyatun
wa’a‘lamu ’anna lkulla lā budda lāḥiqī
bi‘ayšikumu ’aw bi’aḍṭiŷā‘iya fī ṯṯarà
’alam naku fī ṣafwin mina l‘ayši ra’iqi
faman marra bī falyamḍi lī mutaraḥḥiman
wa lā yaku mansiyyan wafā’u l’aṣādiqi

Heus ací l'impressionant epitafi que Ibn Azzaqqâq (m. 528/530=1133/35) de València va compondre per a si mateix:

"De vora vós, amic, m'ha tret la mort,
llei fatal que ens allunya als humans.
Si m'ha tocat d'anar-hi a mi primer,
un dia, potser prompte, vindreu vós.

Per vida vostra i pel meu somni dolç:
no fou un goig el nostre viure ardent?
Pregueu per mi, els qui passeu per la tomba,
i a l'amistat pagueu la fe jurada."

(Josep Piera, Poemes de l'orient d'Al-Àndalus, Barcelona, 1987, p. 50)

"De vuestro lado me robó la muerte,
inexorable ley de los humanos.
En ella os precedí; pero, a la postre,
no tardaremos en hallarnos juntos.

Decid, por vida vuestra y por mi sueño:
¿No fué nuestro vivir una delicia?
Ore por mi quien por mi tumba pase,
y pague a la amistad la fe jurada.

(Ibn Al-Zaqqâq, Poesías, edición y traducción en verso de Emilio García Gómez, Madrid, 1978, ps. 94-95).

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València