dissabte, 9 de maig de 2009

Bancaixa presenta l'últim llibre de Vicent Josep Escartí, Jaume Bleda i l'expulsió dels moriscos valencians


11/03/2009

Bancaixa ha presentat l'últim llibre de Vicent Josep Escartí, Jaume Bleda i l'expulsió dels moriscos valencians, i se suma així a la commemoració del IV centenari de l'expulsió dels moriscos del Regne de València.

L'obra incorpora un testimoniatge documental coetani a este esdeveniment, el Libro Octavo de la Corónica de los moros de España, del religiós Jaume Bleda, a què Escartí ha afegit un estudi detallat que ho explica i ho emmarca en el seu moment històric.

En la primera part del llibre, l'autor fa un recorregut per la historiografia valenciana. Estudia la vida dels moriscos al llarg del segle XVI i els moments immediatament posteriors a la seua expulsió, el 1609. Açò permet situar l'obra del dominic d'Algemesí, Jaume Bleda, en les coordenades correctes.

Un segon apartat posa al dia les dades bibliogràfiques referides a Jaume Bleda i comenta tant aspectes de la seua biografia –i en especial el seu paper com a impulsor de l'expulsió dels moriscos–, com de la producció literària d'este frare que, a més, va ser el fundador del convent dominicà de Sant Vicent, d'Algemesí.

El tercer apartat estudia els aspectes més rellevants de la Crónica de los Moros de España (publicada a València el 1618) destacant aquells episodis en què Jaume Bleda va posar la seua atenció. Este apartat analitza els set primers llibres de la Crònica.

El quart apartat és una anàlisi més detallada del huitè llibre de la Crònica, que porta per títol De la justa y general expulsión de los moriscos de España i que és, sens dubte, la part més original i interessant de la Crònica. L'estudi emfatitza, arribats a este punt, la importància de Bleda en l'expulsió morisca –com a persona implicada directament i que s'autojustifica en el seu escrit– i també en la funció apologètica de Bleda, respecte a l'expulsió.

Este fragment de la Crònica segurament va ser pensat per Bleda com un llibre ben diferenciat, capaç de funcionar per si mateix, i, de fet, és l'únic que presenta una portada interior exclusiva. Relata des dels primers esforços per part de la societat valenciana per portar a terme l'expulsió –i en especial els de Bleda mateix–, però també es detecta l'oposició d'una altra part important dels valencians, que eren contraris a l’expulsió, especialment per motius econòmics. Bleda conta en primera persona les seues experiències i es refereix al procés de desterrament, ja el 1609. Repassa amb detall els episodis bèl·lics de la resistència morisca (la Vall de Laguart i la Mola de Cortes) i també relata l'expulsió de tots els moriscos de la monarquia hispànica.

L'Apèndix conté una sèrie de documents i escrits literaris coetanis a l'expulsió dels moriscos. Entre els més destacables està la vertadera relació de Maximilià Cerdà de Tallada, únic escrit en valencià que narra el desterrament dels moriscos, i altres texts de Bleda o del dietarista Porcar, a més d'algun document d'especial rellevància, com l'edicte que decretava l'expulsió.

Commemoració del IV Centenari de l'expulsió dels moriscos del Regne de València el 1609

Esta no és l'única acció que Bancaixa ha emprés per recordar esta luctuosa data. De fet, l'Entitat patrocina l'exposició Entre tierra y fe. Los musulmanes en el reino cristiano de Valencia.

Esta mostra pretén donar a conèixer la vida dels antics habitants del Regne de València obligats a triar entre l'amor a la seua terra o el culte a la seua fe. Podrà veure's fins al 28 de juny a la Universitat de València, La Nau.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València