dimarts, 5 de maig de 2009

Exposició - Moriscos del sud valencià

S’inaugura l’exposició Moriscos del sud valencià

7 abril 2009

moriscos

Fa 400 anys, el 3 d’octubre de 1609, prop de 500 famílies il·licitanes marxaren cap al port de Santa Pola per a iniciar un llarg exili sense retorn. La xifra pot doblar-se si considerem la població “morisca” de la comarca. Al conjunt del regne arribaren als 130.000 deportats i a 300.000 en el total dels territoris de la monarquia. Davant de l’ enormitat del drama humà, els poders de l’època es justificaren apel·lant a causes polítiques i religioses. Potser els ‘moriscos’ no eren ja majoritaris a les nostres terres, però encara n’eren molts. I, sobretot, eren el fil conductor que unia passat i present, ja que els seus avantpassats havien habitat el nostre territori durant les etapes que, convencionalment, anomenem ibèrica, romana o visigoda.

L’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó i l’Institut Municipal de Cultura d’Elx volen aprofitar la commemoració per a revisar aquest fet, un dels més importants de la història valenciana. La mostra s’articula al voltant de l’expulsió, de les seues causes i consequències, però, a més a més, preten oferir una visió global dels “moriscos” més enllà del tòpic. També vol incitar a una reflexió des del punt de vista històric sobre la convivència entre persones de cultures diferents.

L’exposició s’articula en cinc blocs temàtics

1. L’expulsió dels moriscos

S’intenta ací un primer acostament a una comunitat, que, d’un dia a l’altre, va deixar d’existir a partir del decret d’expulsió publicat el 22 de setembre del 1609. Es tracta en aquest apartat del volum de la deportació, les vivències dels protagonistes, sempre a través del relat dels contemporanis de la deportació; de les notícies sobre l’arribada a la costa africana, dels que van quedar, del botí de l’expulsió i, per fi, de l’anul·lació de la memòria del col·lectiu i la posterior recreació estereotipada del musulmà.

2. La memòria dels oblidats

El segon bloc es dedica a la societat -dual- sorgida arran de la conquesta cristiana de les terres de la vall del Vinalopó, on van coexistir un col·lectiu d’andalusins nadius (islamitzats en l’alta edat mitjana, però d’origen bàsicament peninsular) i cristians septentrionals, sobretot aragonesos i catalans; una societat de vencedors i vençuts. Es fa, així, una aproximació a la història d’una cohabitació que es desenvolupa entre la destrucció de la societat islàmica i l’expulsió de la comunitat morisca, les conflictives relacions entre cristians i musulmans, l’elaboració de la teoria de la conspiració interior o del “moro” quinta columna de les amenaces exteriors, el bateig forçat de 1525-1526, les polítiques formalment assimiladores d’autoritats cívils i religioses i la resistència del col·lectiu “morisc”.

3. Persones i col·lectivitats

S’intenta contestar a la pregunta qui eren realment els moriscos a través de d’una aproximació a qüestions com la distribució sobre el territori, la demografia morisca, la mobilitat i la diferenciació interna de la comunitat. També als elements més caracteritzadors del col·lectiu, como són la religiositat, els costums i, sobretot, la llengua.

4. Els fruits de la terra

S’analitza ací l’economía morisca: el paper de l’aigua i el regadiu, les terres de secà, els productes de la terra, el paper de la ramaderia, l’explotació de les àrees no cultivades, l’artesania i les manufactures i les activitats comercials.

5. L’espai construït

Finalitza la mostra amb un bloc dedicat a l’ocupació de l’espai rural i urbà i l’equipament domèstic. La desaparició de les antigues alqueries musulmanes, l’equipament de l’àmbit rural, la casa urbana, l’estructura dels nuclis urbans i els cementeris formen els apartats que tanquen l’exposició.

Com poder visitar l’exposició?

Els col·legis, els instituts, les escoles d’adults i altres col·lectius, que hi estiguen interessats, han de trucar al 96 665 82 03 (de dimarts a dissabte, de 10.00 a 13.30h i de 16.30 a 20.00h; diumenges i festius de 10:30 a 13:30h). La visita té una durada màxima de 50 minuts i es pot fer en dos torns: de dimarts a divendres, de 10.00 a 11.00 h, primer torn, i de 11.00 a 12.00 h, segon torn. Aquests torns funcionaran des del dia 21 d’abril al 19 de juny de 2009. Es recomana el grup tinga un nombre màxim de 30 persones. El públic en general podrà visitar l’exposició sense necessitat de fer cap reserva prèvia.

Cal recordar que el MAHE, lloc on s’ha ubicat l’exposició, roman tancat cada dilluns. Per tant, l’exposició serà oberta al públic des del dia 7 d’abril al 30 d’agost de 2009, de dimarts a dissabte –de 10.00 a 13.30 h i de 16.30 h a 20.00 h- i diumenges i festius –de 10.30 a 13.30 h.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Loading...

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València