Traduït de [Terés 1965, 292-93] = Textos poéticos árabes sobre Valencia
Arriba a mi una brisa de bàlsem
que guareix la meua adolorida enyorança,
una brisa dolça que bufa de llevant
i dóna fragància a les meues aromes.
És pols de mesc? O és València
que exhala fins ací el seu perfum deliciós?
Terra estimada! Terra benefactora
per a l’home que hi habita...[1]
[1] Metre kāmil, rima īm. — Cfr. Maqqarī, Nafḥ aṭ-Ṭīb, ed. Caire 1949, vol. IV, p. 253 (=Analectes, II, 184). Trad. per Pérès, Poésie, p. 228 ; 2005 Dīwān, poema [80], p. 117, vv. 1-4 (www.marefah.com).
ريحٌ معطَّرة ُ النّسيمْ
مقبولَة ٌ هبّتْ قبولاً،
فَهْيَ تَعْبَقُ في الشَّمِيمْ
أفَضيضُ مِسْكٍ أمْ
بَلَنْسِيَة ٌ لريّاهَا نميمْ
بَلَدٌ، حَبِيبٌ أُفْقُهُ،
لفتى ً يحلّ بهِ كريمْ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada