diumenge, 19 de juliol del 2009

Lèxic - Arabismes residuals en valencià oral?

Possibles arabismes residuals en el llenguatge col·loquial valencià


Salvador Jàfer i Sanxis


Ie, tu!; ie, què fas? Residu lèxic de l'introductor vocatiu àrab
يا فلان = yā fulān!, pronunciat amb imāla andalusina i morisca يا = ié!?

Hala o hale!, com a salutació apressada o de comiat, podria tenir relació amb la forma
يعال = yaāla ('vinga! au!') de l'àrab? (ex.: “Hale! A passar-ho bé!” o el vers de la cançó de Maria del Mar Bonet: “Hala, filla meua, que vols un murtó?”).

Xe, tu! El famós mot invocatiu valencià no s'ha explicat sinó de manera onomatopeica. Caldria veure-hi un reflex del substantiu àrab
شيخ = šey (cl. šay: 'home vell, mestre')? En les comarques castellonenques es conserva la variant xeic [< Ié, šey! = يا شيخ ]

El mot gamell. Així l'hem pronunciat tota la vida al Ràfol de Salem (Vall d'Albaida). En normatiu: camell (ll. vg. camellus). La g podria ser un reflex de la pronúncia àrab egípcia o iemenita gámal, pl. gamāl???? Iemenites o egipcis del Xarc Alandalús?? Pel que fa a la paraula llatina camellus tant podria ser un arabisme antic del llatí com ser l’ètim del mateix mot àrab.


I evidentment, el famosíssim ماء = mā' aigua) de la frase adreçada als xiquets: —Vols mà? Potser alguna vegada l'he sentit pronunciar , però no n'estic segur.


[Nota: segons que em comunica la professora Dolors Bramon, a qui agraesc l'aportació, és possible que aquest famós ma dels xiquets valencians i catalans (amb la variant mam) siga d’etimologia amaziga, és a dir berber. Si fos així, ¿no es podria considerar que el berber va reforçar el manteniment de la pronúncia de l’àrab clàssic mā', que podria haver conviscut amb una forma dialectal andalusina mè, mi, o alguna cosa de semblant?]


I pel que fa al castellà, algú ha pensat que el usted, o el nostre vosté, poden tenir relació o ser un reflex de l’àrab أستاذ ’ustād (‘professor’) amb les consegüents contaminacions posteriors de vos / vós, tant en castellà com en català? Potser només és una pensada meua, mà se non è vero, è ben trovato.


Potser tot això només són elucubracions intuïtives d’un simple aprenent d’arabista en les beceroles, però són idees que volia comunicar, tant si són veritat com si són només una probabilitat.


Si algun dels lectors em pot ajudar a trobar la resposta d'aquests interrogants, gràcies infinites!


الحمد لله

‘—


València, 19 de juliol de 2009

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València