Traduït de [1945 AŠŠAQUNDĪ, ps. 115-116 ] = Al-Šaqundī (Abū-l-Walīd Ismā‘īl ibn Muḥammad) [1], Elogio del Islam Español (Risāla fī faḍl Al-Andalus) [رسالة في فضل الاندلس], traducción española por Emilio García Gómez, Madrid, Publicaciones de las Escuelas de Estudios Árabes de Madrid y Granada. Serie B. Núm. 2. Imprenta de Estanislao Maestre, 1934. Edició facsímil: Valladolid, Editorial Maxtor, 2005 (www.maxtor.es).
València és anomenada pels seus nombrosos jardins el ramell d’Al-Àndalus [2]. La seua Russafa és un dels llocs de plaer més bells de la terra. En aquesta regió hi ha la cèlebre Albufera, plena de llum i de lluentor, i es diu que, a causa del reflex del sol en aquesta Albufera, és tan abundosa la llum a València, fins al punt que això la caracteritza. Entre els productes especials d’aquesta terra hi ha el brocat valencià, que s’exporta a les regions del Magrib. No hi manquen savis, ni poetes, ni cavallers que resisteixen valerosament el veïnatge dels enemics i hi escuren la copa dels plaers barrejats amb les desgràcies. Els seus habitants són la gent de conducta més pura, de religiositat més ferma, d’amistat més constant i els més compassius amb l’estranger.
[1] [1946 Nykl, ps. 330-1], (Secunda, Còrdova, m. 629/1231-2)
[2] Cfr. Gayangos, Moh. Dyn. in
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada