Manuel Ardit parlarà sobre la visió històrica de l'expulsió a Quatretonda
Aquest divendres 18 de setembre tindrà lloc a Quatretonda la conferència de l’historiador Manuel Ardit 'Els Moriscos al Regne de València: una visió històrica'. L'acte tindrà lloc a la Sala d'Audicions del Centre Social, a les 20 h. La conferencia està organitzada per l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA) i l’Ajuntament de Quatretonda, dins del cicle de conferències que ha organitzat a la comarca l'institut d'estudis.
La conferència és la segona que es realitza a la Vall d’Albaida, dins del cicle que l’IEVA està realitzant enguany per a commemorar els 400 anys de l’expulsió dels moriscos del nostre territori. Al mes d’agost es va efectuar la primera de les conferències d’aquest cicle a Bocairent, amb el professor de la Universitat de València Manuel Lomas. Al llarg d'octubre i novembre continuaran realitzant-se més conferencies a diferents poblacions de la Vall.
A part del cicle de conferències, enguany el calendari de Festes, Tradicions i Gastronomia de 2009 està dedicat a aquesta fita en tots els seus apartats, i també el sopar dels socis de l’IEVA es va dedicar a la cuina morisca a partir de les receptes del calendari. Per últim cal recordar la Ruta històrica realitzada a la Vall de Gallinera i la Vall d'Alcalà per a conèixer on vivien alguns dels moriscos abans de l’expulsió, i la visita a Elx i Valencia a les exposicions monogràfiques sobre l’expulsió.
Al voltant del 1600, bona part de la població de la Vall d’Albaida i de l'antic Regne de València estava constituïda per ‘moriscos’, musulmans obligats per la Corona i l’Església a practicar el catolicisme des del 1525. El fracàs de les polítiques d’assimilació propiciades pel clergat, la Inquisició i la monarquia, i el temor que hi havia a la Cort d’una revolta general dels moriscos en connivència amb l’Imperi Turc, portaren el rei Felip II de València a deportar-los al Magrib en la tardor del 1609. La neteja ètnica afectà centenars de milers de persones i deixà buits molts pobles, alguns d’ells per a sempre.
El proper 22 de setembre la Federació d’Instituts d’Estudis Valencians realitzarà un acte de presentació de totes les activitats organitzades per tots els instituts d’estudis al voltat d’aquesta fita històrica a València.
De Vilaweb Ontinyent
L'Orient d'Alandalús. Antropologia, cultura, espiritualitat, història, lingüística, literatura d'Alandalús, especialment de la seua part nord-oriental, oriental i insular: la Frontera Superior, l'Orient i les Illes; des de Lleida i Tortosa fins a Múrcia, passant per les Balears. L'Andalusia catalana o la Catalunya andalusa. Per la recuperació de la memòria d'Alandalús sencer! Pel reconeixement del dret a la nacionalitat catalana als descendents de moriscos dels Països Catalans!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi
يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار
ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /
ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru
Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)
Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.
(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)
¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.
(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)
Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí
Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!
Pel respecte a totes les formes d'Islam!
Per un Islam plural i unit!
"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."
Salvador Jàfer
عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /
بلنسية، شرق الاندلس /
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار
الشاعر الاندلسي ابن خفاجةALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT
ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /
ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru
Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)
Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.
(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)
¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.
(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)
Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí
Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!
Pel respecte a totes les formes d'Islam!
Per un Islam plural i unit!
"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."
Salvador Jàfer
عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /
بلنسية، شرق الاندلس /
Calendari islàmic i horaris de pregària
Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada