diumenge, 13 de setembre del 2009

Música andalusina de l'escola de Tilimsen, 1



Tilimsen
[Tremissèn, Tlemcen]

Població: 108 145 h [1987]

Capital de la wilāya de Tilimsen, Algèria. Situada al peu dels monts de Tilimsen, a 800 m alt, dins la conca del riu Tafna, en una regió molt fèrtil. Té indústries tèxtils i alimentàries; hi és important la producció artesana, sobretot catifes i treballs de cuir. El primitiu nucli urbà nasqué en època islàmica al SW de la romana Pomaria, amb el nom d'Agadir, canviat posteriorment pel de Tagrart. En època almoràvit (s XI), sota Yūsuf ibn Tāšfīn, fou considerablement ampliada i prengué definitivament el nom actual. Inclosa dins l'imperi almohade, en desintegrar-se aquest (s XIII) esdevingué capital del regne abdalwadita del Magrib Central (1236). Disputada pels benimerins, encara es conserven les ruïnes d'Al-Mansoura (campament bastit per tal d'assetjar-la). Cobejada al s XVI per castellans i turcs, passà a mans de l'imperi Otomà (1555) i, després d'una gran resistència, fou conquerida pels francesos (1842). És un centre cultural i comercial important (rutes del Marroc a Algèria i gran desenvolupament de l'artesanat). Els principals monuments que conserva són la mesquita aljama (1135), de factura semblant a la de Còrdova i les mesquites de Sidi Bou Madine i de Sidi Haloui, amdues del s XIV. Del període abdalwadita (s XIII) destaca especialment l'oratori de Sidi Bel Hasan, una de les obres més perfectes de l'art hispanomoresc.

Enciclopèdia Catalana

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València