dissabte, 12 de setembre del 2009

[Llibres] E. Manzano: Conquistadores, emires y califas

[Manzano 2006] = Manzano Moreno, Eduardo, Conquistadores, emires y califas. Los omeyas y la formación de Al-Andalus, Barcelona, Crítica, 2006.

[Traduït de la solapa]

El professor Eduardo Manzano Moreno, del Consell Superior d'Investigacions Científiques, ens ofereix en aquest llibre una visió renovadora d'una de les èpoques més fosques i controvertides de la història de la Península Ibèrica: els tres segles que seguiren a la conquista àrab de 711, durant els quals un territori cristià i romanitzat, conegut com a Hispània, es transformà en Al-Andalús, musulmà i àrab, i en un dels centres culturals més brillants del món. L'obra és fruit d'un esforç extraordinari d'investigació, que no solament s'ha basat en una lectura crítica de les fonts àrabs i llatines, sinó que s'ha enriquit amb les aportacions més recents de l'arqueologia i la numismàtica, que il·luminen i matisen en moltes ocasions el que conten les fonts escrites. Com ens diu l'autor, "una de les satisfaccions més grans que ha suposat l'elaboració d'aquesta obra ha estat bussejar entre textos, ceràmiques, castells, restes arqueològiques i monedes, i comprovar que els registres respectius poden arribar a harmonitzar-se davant preguntes comunes". El resultat és una visió innovadora dels conquistadors i llurs guerres, dels emirs i califes i de la forma en què exerciren el poder, del poblament i dels recursos, de l'ordenament social o dels rebels i els màrtirs "cristians", que ens duu des dels primers temps de la conquista fins a l'ensorrament del califat omeia. Però és també una aportació crítica que revisa algunes de les interpretacions establertes, com la imatge d'una societat tribal, les visions tòpiques d'un Al-Andalús paradisíac i feliç, o "les idees conservadores" que, davant la por del terrorisme islàmic, pretenen reviure avui els mites de la reconquista, i transformen la història d'Espanya en la d'una lluita perpètua contra l'enemic musulmà. Conquistadores, emires y califas és un llibre on l'especialista trobarà noves i provocadores idees, seriosament fonamentades, i el lector interessat en la història, una visió renovada d'un dels períodes menys, i pitjor, coneguts de la nostra història.

الاندلس جنة الخلد = Alandalús jànnatu _lkhuldi

يــا أهْــلَ أندلــس لله درُكــــم ُ / ماء و ظلٌ و أنهار و أشجارُ
ما جَنة الخُـلد إلا في دِيـاركُـــمُ / ولو تخيرتُ هذا كنتُ أختارُ
لا تحسبوا في غد أن تدخلوا سَقَرا / فليس تُدخلُ بعد الجنةِ النار

الشاعر الاندلسي ابن خفاجة
ALANDALÚS, PARADÍS DE L'ETERNITAT

ya ahla andalusin li-llâhi darrukum /

ma'un wa zillun wa anhâru wa sajâru
mâ jannatu-l-huldi illâ fî diyârikum /
wa hâdihi kuntu law huyyirtu ahtâru /
lâ tuttaqû ba´daha an tadhulû saqaran /
fa-laysa tudhalû ba´ada-l-jannati-n-nâru

Ibn Khafâja (Alzira, 1058-1139)

Andalusins, quin goig el vostre!
Aigua i ombra teniu, amb rius i arbres.
El paradís etern és a ca vostra.
Si em deixaren triar, meu me'l faria.
Viviu-lo! No tingau por de l'infern.
Del paradís al foc, no s'hi va mai.

(Versió de Josep Piera i Josep R. Gregori, 2007)

¡Oh, gente de al-Andalus, qué dichosos sois!
Agua, sombra, ríos y árboles.
El paraíso de la Eternidad
no está más que en vuestra patria.
Si yo escogiera, por éste optaria.
No temáis entrar en el infierno:
no se castiga con la desdicha
a quienes ya viven en el paraíso.

(Versió de Josep Piera i Mahmud Sobh)

Vegeu el poema d'Ibn Hafâja recitat per dos alumnes de l'IES la Serreta de Rubí

Pel respecte a la pluralitat i a la llibertat!

Pel respecte a totes les formes d'Islam!

Per un Islam plural i unit!


"Guarde en el cor l'Andalús més íntim i més bell, com un Tibet personal i profund. I aquest tresor ningú me'l podrà arrabassar."

Salvador Jàfer

عبد السلام جعفر إبن منقذ البلنسي /

بلنسية، شرق الاندلس /

Calendari islàmic i horaris de pregària

Segons l'escola jurídica de què es tracte pot haver-hi una diferència d'un dia ±.

Mapa d'Alandalús en el període de màxima expansió

La muralla andalusina de València

La muralla andalusina de València